TÈCNIQUES DE CONTROL DE LES EMOCIONS (II).
Adquirir la facultat de resoldre problemes.
Abans d’abordar algunes de les
tècniques de resolució de problemes hem d’entendre en primer lloc, la
naturalesa dels propis problemes.
Si ens plantegem la vida com
una sèrie de situacions que requereixen d’algun tipus de resposta, a les hores,
cap situació en si mateixa és un problema. El que ho converteix en problema, és
la ineficàcia de la nostra resposta. Si se’ns perd un document, el problema no
és la pèrdua del document, sinó la nostra incapacitat per trobar-lo.
La qüestió és trobar la
millor manera de resoldre la situació que va generar el problema. Això és el
que s’entén per resolució de problemes.
Els processos i les tècniques
que proposa Weisinger per la resolució de problemes són les següents:
a.
Identificar i definir la situació
problemàtica.
b.
Recerca d’idees i alternatives.
c.
Selecció de les idees i definició de
les millors estratègies.
d.
Avaluació dels resultats.
a. Identificar i definir la situació problemàtica.
La manera emocionalment
intel·ligent per tal de poder identificar la situació problemàtica, és definir
l’element irritant.
Una vegada definida la
situació problemàtica, podem
considerar-la des de una altra perspectiva, canviant la nostra percepció de la
situació.
Una de les dificultats
lligades a les situacions problemàtiques és que sovint les contemplem amb
estretor de mires.
La reacció més habitual que
tenim davant dels problemes que ens afecten, és buscar les seves causes fora de
nosaltres, tractant d’identificar un culpable, per a centrar en ell totes les
nostres critiques i de ser possible, la nostra lluita.
Aquesta forma de reaccionar
l’única cosa que fa, és augmentar el nostre nivell de tensió, però no soluciona
el problema. En darrera instància, els factors externs estan fora d’allò que
els especialistes denominen àrea d’influència.
Només quan som capaços
d’identificar la part de responsabilitat (insuficiències i limitacions) que
tenim en el problema, és quan podem començar a actuar dins de la nostra àrea
d’influència.
* El veritable problema no és qui està
implicat en això, sinó la manera en que jo responc a la situació.
* El veritable problema no és en quins
termes es planteja, sinó com jo ho encaro.
* El veritable problema no és per què
succeeix, sinó com responc jo i de la manera que ho faig.
El replantejament dels nostres
pensaments i de la nostra manera de veure una determinada situació problemàtica
ens permet contemplar aquesta situació des d’una nova perspectiva.
Si ens situem en la nostra
àrea d’influència i la solució del problema està al nostre abast, a les hores
el problema es transforma en un desafiament al qual podem trobar una resposta
eficaç.
b. Recerca d’idees i alternatives.
Algunes de les idees que es
poden plantejar potser siguin impracticables, però potser partir d’aquests
plantejaments inicials ens pot conduir a d’altres més raonables.
c. Selecció de les idees i definició de les millors
alternatives.
Un cop esgotades totes les
possibilitats de generar idees, cal determinar els criteris que hem d’aplicar
per fer-ne una primera selecció als efectes de poder assolir els objectius fixats
que tenen com a finalitat la resolució del problema. La precisió de les idees
ens permet poder reduir el llistat.
d. Avaluació dels resultats.
La darrera etapa consisteix en
avaluar els resultats per veure si necessitem afinar o modificar les nostres
estratègies. En el cas de que no s’hagi acomplert l’objectiu que és la de la
resolució del problema obligarà a iniciar altre cop el procés des del
començament.
En qualsevol cas és important
recordar la cita d’Albert Einstein quan deia:
“No podem resoldre els problemes, amb el mateix pensament
amb que es van crear”.
