BUDA I L’ESCORPÍ.

Diu la llegenda, que un cop es trobava Buda assegut a tocar del marge d’un riu, quan va veure com un escorpí s’estava ofegant i va decidir treure’l de l’aigua; però quan ho va fer l’escorpí el va picar.

Per sort, l’escorpí no era verinós. Tot i així, a causa de la reacció al dolor de la picada, el mestre el va deixar anar i l’animal va caure a l’aigua i va començar a ofegar-se un altra cop.

El mestre el va intentar treure’l de nou i una altra vegada l’escorpí el va picar, i va tornar a parar a l’aigua.

Un dels seus deixebles que ho havia estat observant tot, es va acostar i li va dir: - Perdoni mestre, però vostè es una mica tossut! Per què vol treure l’escorpí de l’aigua, no veu que cada cop que ho intenti, l’escorpí el picarà? -.

I el mestre va respondre: - La naturalesa de l’escorpí és picar, però aquest fet no canviarà la meva naturalesa, que és la d’ajudar a tots els essers vius, “AIXÍ ÉS LA MEVA NATURALESA”-.

A les hores, fent servir una fulla, el mestre va treure a l’escorpí de l’aigua i li va salvar la vida,

Ajudar als altres i practicar el bé també és una manera de donar-li un sentit a la vida. Hem de saber cercar la nostra essència, aquella que ens acosti a la bondat i no deixar que res ho canviï.

Si aquesta naturalesa interior és la bondat has d’evitar que aquesta canviï

encara que algú et faci mal. Només hauràs de prendre precaucions en vers aquell o aquelles persones. La conducta i les accions dels altres, mai han de condicionar les teves.

No canviïs mai la teva essència. Pensa que si una rosa canvies la seva essència, deixaria de ser una rosa. Si tu canvies la teva essència, la teva naturalesa, aquella que  t’acosta a la bondat, deixaràs de ser tu.

Créixer o madurar no implica haver de canviar la teva essència. Quan la vida et presenti mil raons per plorar, demostra-li que tens mil i una raons per a somriure.

Mentre que algunes persones persegueixen la felicitat, altres en canvi la creen.