EL CONTE DEL LLENYATAIRE

Era temps d’esclarir el bosc, i per això el vaig contractar. L’aparença física em va acabar de decidir. Semblava un bon llenyataire. El sou era bo i les condicions de treball, les va considerar encara millor, així que les va acceptar i es va proposar fer un bon paper.

El primer dia es va presentar davant meu i li vaig fer entrega de la seva destral, després li va assignar la zona del bosc a on hi havia de treballar.

L’home, entusiasmat, va sortir al bosc a tallar aquells arbres que jo havia marcat . En un sol dia ja n’havia tallat i fet a trossos un gran nombre d’arbres. Crec que la xifra arribava a la vintena.

- Et felicito –, li vaig dir – Segueix així -.

Animat per aquelles paraules, el llenyataire va decidir millorar el seu propi rendiment. I així ho va pensar aquella nit, abans d’anar a dormir.

Al dia següent es va llevar abans que ningú i força motivat va anar al bosc. Curiosament, tot i la seva empenta va resultar que aquell dia només va poder tallar i fer a trossos, quinze arbres.

- Potser estic cansat -, va pensar, i va decidir anar a dormir més aviat que el dia anterior. Abans d'aclucar els ulls, només tenia un pensament: tallar més arbres que el primer dia.

Al dia següent, tot i les energies, no tant sols va arribar a igualar el nombre d’arbres que havia tallat el primer dia sinó que fins i tot en va tallar menys que el dia anterior.

Al proper dia només en varen ser set, després cinc i el darrer dia va estar tota la tarda per poder tallar el seu segon arbre.

Patint pel que jo li diria, el llenyataire va decidir venir a explicar-me el que li estava passant. Un cop davant meu, em va jurar i perjurar que tot i les seves ganes de fer-ho cada dia més ve, els resultats cada cop eren pitjors, tot i que malgrat això, ell s’estava esforçant fins el límit del defalliment.

A les hores li vaig preguntar: - quan vas esmolar la teva destral per darrera vegada?

I em va contestar: - Esmolar? No he tingut temps d’esmolar la destral, he estat massa ocupat tallant arbres....

  

Descansar, canviar d’ocupació, fer altres coses, gaudir del lleure..., ha de ser la nostre manera d’afilar la nostra destral interior i així poder ajudar a mantenir el nostre equilibri emocional.