TÈCNIQUES DE CONTROL DE LES EMOCIONS (II).

Adquirir la facultat de resoldre problemes.

Abans d’abordar algunes de les tècniques de resolució de problemes hem d’entendre en primer lloc, la naturalesa dels propis problemes.

Si ens plantegem la vida com una sèrie de situacions que requereixen d’algun tipus de resposta, a les hores, cap situació en si mateixa és un problema. El que ho converteix en problema, és la ineficàcia de la nostra resposta. Si se’ns perd un document, el problema no és la pèrdua del document, sinó la nostra incapacitat per trobar-lo.

La qüestió és trobar la millor manera de resoldre la situació que va generar el problema. Això és el que s’entén per resolució de problemes.

Els processos i les tècniques que proposa Weisinger per la resolució de problemes són les següents:

a.     Identificar i definir la situació problemàtica.

b.     Recerca d’idees i alternatives.

c.      Selecció de les idees i definició de les millors estratègies.

d.     Avaluació dels resultats.

a. Identificar i definir la situació problemàtica.

La manera emocionalment intel·ligent per tal de poder identificar la situació problemàtica, és definir l’element irritant.

Una vegada definida la situació  problemàtica, podem considerar-la des de una altra perspectiva, canviant la nostra percepció de la situació.

Una de les dificultats lligades a les situacions problemàtiques és que sovint les contemplem amb estretor de mires.

La reacció més habitual que tenim davant dels problemes que ens afecten, és buscar les seves causes fora de nosaltres, tractant d’identificar un culpable, per a centrar en ell totes les nostres critiques i de ser possible, la nostra lluita.

Aquesta forma de reaccionar l’única cosa que fa, és augmentar el nostre nivell de tensió, però no soluciona el problema. En darrera instància, els factors externs estan fora d’allò que els especialistes denominen àrea d’influència.

Només quan som capaços d’identificar la part de responsabilitat (insuficiències i limitacions) que tenim en el problema, és quan podem començar a actuar dins de la nostra àrea d’influència.

* El veritable problema no és qui està implicat en això, sinó la manera en que jo responc a la situació.

* El veritable problema no és en quins termes es planteja, sinó com jo ho encaro.

* El veritable problema no és per què succeeix, sinó com responc jo i de la manera que ho faig.

El replantejament dels nostres pensaments i de la nostra manera de veure una determinada situació problemàtica ens permet contemplar aquesta situació des d’una nova perspectiva.

Si ens situem en la nostra àrea d’influència i la solució del problema està al nostre abast, a les hores el problema es transforma en un desafiament al qual podem trobar una resposta eficaç.

b. Recerca d’idees i alternatives.

Algunes de les idees que es poden plantejar potser siguin impracticables, però potser partir d’aquests plantejaments inicials ens pot conduir a d’altres més raonables.

c. Selecció de les idees i definició de les millors alternatives.

Un cop esgotades totes les possibilitats de generar idees, cal determinar els criteris que hem d’aplicar per fer-ne una primera selecció als efectes de poder assolir els objectius fixats que tenen com a finalitat la resolució del problema. La precisió de les idees ens permet poder reduir el llistat.

d. Avaluació dels resultats.

La darrera etapa consisteix en avaluar els resultats per veure si necessitem afinar o modificar les nostres estratègies. En el cas de que no s’hagi acomplert l’objectiu que és la de la resolució del problema obligarà a iniciar altre cop el procés des del començament.

En qualsevol cas és important recordar la cita d’Albert Einstein quan deia:

“No podem resoldre els problemes, amb el mateix pensament amb que es van crear”.