LA CAIXA DAURADA

Les emocions no són més que respostes davant d’uns estímuls determinats. Tenen la característica de ser específiques i reactives, és a dir que són resposta a un determinat esdeveniment sense que, per desgracia en masses ocasions, hi intervingui abans la component reflexiva, objectiva i racional del nostre cervell.

Serveixi a tall d’exemple la següent història que ara ús proposo, en la que es mostra com les emocions reaccionen als diferents estímuls. Es titula “La caixa daurada” i diu així:

“Era la nit de Nadal i una nena de tres anys li va demanar al seu pare, si li podia deixar un rotllo de paper d’embolicar daurat.

- Per què el vols? Li va demanar el pare.

- Vull fer un regal a una persona, va contestar la filla.

El pare, sense estar massa convençut, li va deixar el paper daurat tot dient-li: 

- D’acord, però agafa només el que et faci falta i no el malbaratis, pensa que aquest paper és molt car i amb els temps que corren no ens podem permetre desaprofitar res.

La nena va utilitzar el paper per embolicar una gran caixa, que va acabar adornant amb un bonic llaç i la va deixar sota l’arbre de Nadal.

Al dia següent la nena va agafar el regal i li va portar al seu pare.

–Això és per tu papi.

El seu pare sorprès, va desembolicar el paquet i quan va obrir la caixa va veure que aquesta estava buida. Pensant en el paper daurat que havia malgastat el pare va reaccionar de mala manera tot cridant: - Es que no saps que quan fas un regal se suposa que a dins de la caixa hi hauria d’haver alguna cosa?

La petita, amb llàgrimes als ulls veient la reacció del seu pare li va contestar: - No papi, no està buida... la he omplert de petons, tots per tu, papi estimat.

El pare es va sentir morir, davant de com havia actuat. Va abraçar a la seva filla i li va suplicar amb tot el seu cor que el perdonés.

Des d’aquell dia, l’home va guardar per sempre aquella caixa a sota del seu llit i quan se sentia deprimit, agafava de la caixa un petó imaginari tot recordant l’amor que aquell dia, la seva filla de tres anys havia dipositat en ell”.