ANTECEDENTS I FONTS

A meitat del segle XX, el psicòleg nord-americà David McClelland va formular la seva teoria de la motivació que va basar sobre tres necessitats: poder, consecució i afiliació.

Segons ell, hi havia la falsa creença de que l’èxit depenia exclusivament de la capacitat intel·lectual. També deia que les qualificacions acadèmiques fan difícil predir adequadament el grau d’eficiència laboral d’un treballador o el seu èxit a la vida. Plantejava que els trets que diferencien als treballadors més sobresortints d’aquells que simplement fan bé les coses, s’havia de buscar en les competències relatives a l’empatia, l’auto disciplina i l’auto motivació entre d’altres.

Segons explica Hendrie Weisinger, el terme Intel·ligència emocional va ser creat pels psicòlegs John Mayer i Peter Salovey al 1990, quan varen identificar les quatre components bàsiques de la Intel·ligència Emocional que són:

1.     La capacitat de percebre, valorar i expressar emocions amb precisió.

2. La possibilitat de poder experimentar, o de generar a voluntat, determinats sentiments en la mesura que faciliten l’enteniment d’un mateix o d’una altra persona.

3.     La capacitat de comprendre les emocions i del que d’elles se’n deriva.

4.   La capacitat de regular les emocions per a fomentar un creixement emocional i intel·lectual.