EL CAMPEROL I EL BIÒLEG

I parlant d’intel·ligències, em ve avui a la memòria una història que fa temps vaig llegir en un dels llibres d’en Jorge Bucay que es titula “El camperol i el biòleg” i que diu així:

“En un tren es troben asseguts, un davant de l’altre, un eminent biòleg, guardonat internacionalment, i un quasi analfabet camperol de la regió. El primer, amb un impecable i formal vestit gris fosc; l’altre, amb uns gastats però nets calçons de camp. Envoltat de llibres, el científic. Amb un petit sarró de roba, el camperol.

- Pensa llegir tots aquests libres durant el viatge? – va preguntar el camperol.

- No, però mai viatjo sense ells – va contestar el biòleg.

- I quan els llegirà?

- Ja els he llegit... i més d’un cop.

- I no se’n recorda?

- Me’n recordo d’aquests i de molts més...

- Quina barbaritat... I de que tracten els libres?

- D’animals...

- Quina sort tenen els seus veïns, al tenir un veterinari a prop...

- NO soc veterinari, soc biòleg.

- Aaaah...! I per a que serveix tot el que sap si no cura als animals?

- Per a saber més i més... Per a saber més que ningú.

- I això per què li serveix?

- Mira... Deixem que t’ho demostri, i de pas, potser, et faré una mica més productiu aquest viatge. Suposem que tu i jo fem una aposta. Suposem que per cada pregunta que jo et faci sobre animals i que tu no sàpigues contestar, em donis un euro. I suposem que per cada pregunta que tu em facis i sigui jo el que no sàpiga contestar, jo et doni cent euros... Malgrat del que a priori sembli desproporcionada la retribució econòmica, el meu saber inclinarà la balança al meu favor i al final del viatge jo hauré guanyat una mica de diners.

El camperol pensa i pensa... Fa comptes mentalment ajudant-se amb els dits.

Finalment, diu:

- Està segur senyor?

- Estic convençut – contesta el biòleg.

L’home dels calçons fica la mà a la seva butxaca i busca una moneda d’un euro (el camperol mai aposta si no té amb que pagar).

- Puc començar jo? - diu el camperol.

- Endavant – contesta, confiat, el biòleg.

- Sobre animals?

- Sobre animals...

- A veure... Quin és l’animal que té plomes, no posa ous, al néixer té dos caps, s’alimenta exclusivament de fulles verdes i deixa de viure quan li tallen la cua?

- Com? - pregunta el científic.

- Dic, que quin és el nom del bitxo que té plomes, no posa ous, neix amb dos caps, menja fulles verdes i deixa de viure si li tallen la cua?

El científic es sorprèn i fa un gest de reflexió. En silenci, enseguida es posa a buscar en la seva memòria la resposta correcta. Passen els minuts. A les hores s’atreveix a preguntar:

- Puc utilitzar els meus llibres?

- Clar! - contesta el camperol.

L’home de ciència comença a obrir varis volums damunt del seient, busca en l'índex, mira les il·lustracions, treu un paper i pren alguns apunts. Desprès de sota del porta equipatges treu de dins d’una gran maleta tres gruixuts i pesats llibres que també consulta.

Passen un parell d’hores i el biòleg segueix revisant pàgines i mirant i mussitant mentre anota estranys gràfics en la seva llibreta.

L’altaveu anuncia finalment que el tren està entrant a l’estació de destí. El biòleg accelera la seva recerca, suant i respirant una mica alterat; però no té èxit. Quan el tren afluixa la marxa, el científic posa la mà a la seva butxaca i treu un flamant bitllet de cent euros que entrega al camperol dient-li:

- D’acord, tu has guanyat... Té!.

El camperol es posa en peu i, agafant el bitllet, el mira content i se’l guarda a la butxaca.

- Moltes gràcies – li diu. I prenent el seu sarró, es disposar a partir.

- Espera, espera – va dir el biòleg – Quin és aquest animal?

- Ah... Jo tampoc ho sé... – va dir el camperol. I ficant la mà a la butxaca, va treure la moneda d’un euro i li va donar al científic dient:

- Aquí té un euro. Ha estat un plaer, senyor..."

Deixant a un costat el coeficient intel·lectual i el nivell de formació de cadascú, potser aquesta història en una bona lliçó per aquells que sobrevaloren els seus coneixements i menyspreen els coneixements de les altres persones.