EMOCIÓ I ESTAT EMOCIONAL

Com ja s’ha dit en l’anterior pàgina, les emocions són les respostes que donem davant d’un estímul determinat. Per la seva banda els estats emocionals o també anomenats estats d’ànims, són emocions que s’instal·len de manera prolongada o permanent, sense necessariament dependre d’un esdeveniment específic, sinó que aquest estat emocional pot haver estat provocat per la suma de diversos esdeveniments passats, traumes i experiències els quals acabaran influint per tal que la persona generi aquesta resposta emocional.

Per definició no hi ha emocions negatives ni positives. Les emocions per si mateixes no tenen aquesta distinció. És allò que fem i com ens afecta, el que en tot cas li donarà el contingut positiu o negatiu.

Quan una emoció, com pot esser per exemple la ira es converteix en un estat d’ànim, aquest sentiment deixa de ser transitori i es converteix en ressentiment. És a les hores quan aquesta situació ens porta a generar conflictes interpersonals que acabaran afectant molt negativament a les persones. És per això que és molt important ser capaços de reconèixer les nostres emocions, per tal de tenir la possibilitat de poder-les controlar. Si un mateix no reconeix com està i que sent, és difícil saber quina és la millor forma d’actuar.

La Intel·ligència Emocional és la capacitat humana de sentir, entendre, controlar i modificar estats emocionals en un mateix i en els altres. La intel·ligència emocional no és reprimir les emocions, sinó dirigir-les i equilibrar-les.

El terme d’Intel·ligència emocional, que apareix a partir de la difusió del llibre de Daniel Goleman al 1996, té el seu fonament en la teoria de les intel·ligències múltiples del Dr. Howard Gardner, al 1983, on es planteja que les persones tenim set tipus d’intel·ligències diferents per relacionar-nos amb el món. 

Aquests tipus d’intel·ligències són:

- Intel·ligència lingüística.

- Intel·ligència lògica.

- Intel·ligència musical.

- Intel·ligència visual.

-Intel·ligència cinestèsica, relacionada amb el moviment corporal i els reflexes.

- Intel·ligència intrapersonal, que correspon al coneixement d’un mateix i tots els processos relacionats, com és el cas de la confiança o de la motivació.

- Intel·ligència interpersonal, que és la capacitat d’establir relacions amb les altres persones.

Aquestes dues últimes categories són la clau de la denominada Intel·ligència Emocional.