EL CONTE DELS DIMONIS

Seguint amb el fil de l’anterior entrada, de vegades ens preguntem: Però, on cal buscar realment la verdadera “FELICITAT”?

La història que us proposo a continuació, ens ho explica. Jo la he titulat “el conte dels dimonis” i diu així:

“Explica la llegenda, que poc abans que la humanitat existís, es varen reunir uns quants dimonis per fer una mala jugada als homes.

Un d’ells va dir: - Molt aviat seran creats els humans. No és bo que tinguin masses virtuts. Hauríem de fer alguna cosa per què els hi sigui més difícil el seu pas per la vida. Els podríem omplir- de vicis i de defectes; això els farà mal -.

El líder dels dimonis va dir: - Ja està previst que tinguin defectes i vicis, però amb això no hi ha prou per a fer-los uns essers desgraciats. Crec que els hauríem de privar d’alguna cosa que els fes estar descontents cada dia de la seva vida -.

- Què divertit! – varen dir tots.

A les hores un dels dimonis, va comentar: - Crec que els hi hauríem de prendre alguna cosa que considerin molt important... però què? -.

Després de molt pensar el líder dels dimonis va exclamar: - Ja ho sé! Els hi prendrem “La FELICITAT” amagant-la en un lloc on mai la puguin trobar -.

- Meravellós, fantàstic,  excel·lent idea! - Varen cridar tots els dimonis.

El líder va seguir: - El problema és a on amagar-la per què mai la puguin trobar -.

Un altre dels dimonis, va prendre la paraula: - Anem a amagar-la al cim de la muntanya més alta del món - . De manera immediata, un altre membre va respondre: - No, aquest no és un bon lloc, recorda que tindran molta força i seran persistents; fàcilment algun cop, algú podrà pujar i la trobarà i si la troba un, ja tots voldran escalar el cim i així tots la tindran -.

Un tercer dimoni va proposar: - A les hores, amaguem-la al fons del mar -.

Un quart que encara no havia pres la paraula va contestar: - Tampoc no em sembla bona idea, recorda que tindran curiositat i en un moment determinat construiran un aparell per poder baixar al fons de l’oceà i a les hores la trobaran -.

El tercer dimoni va dir: - Doncs amaguem-la en un planeta que estigui lluny de la Terra -. De nou el quart dimoni va dir: - No, recorda la seva intel·ligència, un dia algú construirà una nau en la que podran viatjar a altres planetes i la descobriran -.

Un dimoni vell, que fins aquell moment havia estat en silenci escoltant atentament tota la conversa, es va posar en peu i en el centre de la reunió, va dir: - Crec que sé on amagar la felicitat per què mai no la trobin. “La FELICITAT” cal amagar-la allà on mai ningú la busqui -.

Tots els dimonis  varen preguntar plegats: - Però a on? -.

El vell dimoni va respondre: - L’amagarem a dins d’ells mateixos, ...molt a prop del seu cor. Tots estaran tan enfeinats en buscar-la en les coses externes que mai arribaran a pensar que “La FELICITAT” està en el seu interior i això els hi passarà mentre són uns infeliços, sense saber que tot el temps haurà estat a dins seu -.

Les rialles i els aplaudiments es van multiplicar i tots els dimonis reien i ballaven d’alegria”.

La felicitat, que sempre està a dins de l’esser humà, només es manifesta quan la desenterrem de tots els enganys, exigències i condicions externes.

Descobrir “La FELICITAT” autèntica i permanent i desenvolupar aquest sentiment, només depèn de nosaltres mateixos.