L’ACTITUD

L’actitud, està estretament relacionada amb la Intel·ligència Emocional. Si bé en la relació amb els altres, obtindrem una determinada resposta en funció de la nostra manera de comunicar-nos, també cal tenir present, quina ha de ser la nostra reacció en qualsevol moment de la comunicació verbal i no verbal i no hi cap dubte que d’això en dependrà i molt, el que anomenem “L’actitud”. Recordo una antiga història xinesa, que diu així:

“Fa molt de temps, una jove anomenada Yóu Liàn es va casar i va anar a viure amb el seu marit i la seva sogra. Després d’alguns dies, la Yóu Liàn no s’entenia amb ella. Les seves personalitats eren molt diferents i la Yóu Liàn s’anava irritant amb els costums de la sogra, que sovint la criticava. Els mesos van passar i la Yóu Liàn i la seva sogra es barallaven i discutien cada cop més.

D’acord amb una antiga tradició xinesa, la jove ha que cuidar a la sogra i obeir-la en tot. Yóu Liàn, ja no suportava viure més amb aquella dona així que va prendre una decisió i va anar a visitar al senyor Huang, un vell amic del seu pare, per tal que l’ajudes a posar remei a la seva situació.

El senyor Huang, després d’escoltar-la, va prendre un paquet d’herbes i li va dir:

- No les hauràs de fer servir d’un sol cop per tal d’alliberar-te de la teva sogra, per què això et faria caure en moltes sospites. Li hauràs de donar a poc a poc les herbes que aniran lentament enverinant a la teva sogra fins arribar a la seva mort. Cada dos dies, li posaràs una mica d’aquestes herbes en el seu menjar. Però el més important que hauràs de fer mentre li dones les herbes, per tenir la certesa de que quan ella mori ningú sospiti de tu, és tractar-la de forma amigable com si fos la teva mare. No discuteixis mai, ajuda-la a resoldre tots els seus problemes. Recorda que has de fer-me cas i seguir totes les meves instruccions.

- Si senyor Huang, faré tal i com em diu, tot el que ella em demani – va dir la Yóu Liàn.

La Yóu Liàn va començar amb el pla per matar a la seva sogra. Varen passar les setmanes i cada dos dies li servia el verí en el menjar. Sempre recordava allò que el senyor Huang li havia dit per tal d’evitar sospites, i així va anar controlant el seu temperament. Obeïa a la seva sogra i la tractava com si fos la seva mare. Desprès de sis mesos, l’ambient que es respirava a la casa era totalment diferent. La Yóu Liàn, havent controlat el seu caràcter, no havia tornat a tenir cap altra discussió amb la seva sogra, que al contrari del començament de viure juntes ara era molt més amable amb la Yóu Liàn i molt més fàcil de tractar.

Les actituds de la Yóu Liàn i la seva sogra varen canviar i ambdues varen passar a tractar-se com si fossin autènticament una mare i una filla, fins al punt de que ja no volia la seva mort. Va ser a les hores quan la Yóu Lliàn preocupada pel verí que li havia estat donant, tot i que des de feia uns dies ho havia deixat de fer, va tornar a anar a veure al senyor Huang per demanar-li ajuda per por a que finalment li pogués fer efecte el verí que fins feia poc temps li havia subministrat.

- Benvolgut senyor Huang, per favor ajudi’m a evitar que el verí mati a la meva sogra. Ella s’ha transformat en una dona amable i l’estimo com si fos la meva mare. No vull que es mori per culpa del verí que li he donat.

El senyor Huang va somriure i va contestar:

- No tens per què preocupar-te. Les herbes que et vaig donar, eren en realitat unes vitamines per millorar la seva salut. El verí estava en la vostra ment, en la vostra actitud, però al final l’heu aconseguit substituir per amor. Ella t’ha tornat l’amor que primer tu li vas donar.

A la Xina tenen una frase que diu: “La persona que estima als altres, també serà estimada”. Habitualment rebem de les altres persones allò que abans donem i és per això que has de tenir present i recordar sempre que:  Allò que sembris ho decideixes tu, però tard o aviat et tocarà recollir, és per això que has de tenir cura d’allò que sembris, per què al final serà el que recolliràs.

Et desitjo que rebis el millor de tu mateix.