MANILLES MENTALS

Desprès d’aquesta breu ressenya sobre la teoria dels “Estats del Jo” de l’Eric Berne, donaria per finalitzada la part corresponent a la Comunicació Emocional per iniciar el camí a través d’un dels altres tres pilars del nostre Creixement Personal. Em refereixo a la Intel·ligència Emocional. És per aquest motiu que us proposo, a manera d’introducció, la lectura d’aquesta història anomenada “Manilles mentals”, i que tal i com a mi em va passar, desitjo que us convidi a la reflexió.

Diu així:

“Un habitant d’un petit poble, va descobrir un dia que les seves mans estaven apressades per unes manilles. Com aquest home va arribar a estar emmanillat, és una cosa que ara per ara no té importància. Potser el va emmanillar un policia, potser va ser la seva dona o simplement potser era costum en aquella època. El que en tot cas ara és important, és que l’home se’n va adonar que no podia utilitzar lliurement les seves mans i que estava presoner.

Durant un temps va estar intentant treure les mans d’aquells cercles metàl·lics, però tan sols va aconseguir fer-se ferides.

Vençut i desesperat va sortir al carrer per cercar a alguna persona que el pogués alliberar. Encara que la majoria tan sols es limitaven a donar-li consells, alguns també li van intentar treure sense aconseguir-ho. Molt aviat va veure com els seus canells s'anaven inflant i va ser a causa d'aquest mal, que va deixar de demanar ajuda tot i que no podia suportar ni el dolor ni la seva esclavitud.

Caminant desesperat pels carrers, va passar per davant d’una farga, i va observar com un ferrer forjava a cops de martell una barra de ferro recent sortida del fornal. A les hores va pensar que potser aquell home el podria ajudar.

Quan el ferrer va aixecar la vista del treball que estava fent i va veure a aquell home amb les manilles, li va dir: “Vine amic, jo et puc alliberar”.

Seguin les indicacions del ferrer, aquell infeliç va posar les mans a ambdós costats de l’enclusa quedant la cadena visiblement per damunt.

D’un sol cop, la cadena va quedar partida. Dos cops més i les manilles varen caure al terra. Era lliure de nou. Lliure per fer totes les coses que volgués...És per això que pot semblar estrany que aquell home decidís quedar-se en aquella farga, junt amb el carbó i el soroll, però és el que va fer.

En el moment que el ferrer el va alliberar de les seves manilles, va néixer en ell un profund sentiment de deute i va sentir que estava obligat a servir a aquell home que tan fàcilment l’havia alliberat. Va pensar que el seu destí era el de quedar-se a la farga per sempre i treballar al seu costat. Així ho va fer i així és com es va convertir en un simple ajudant per la resta de la seva vida.”

Un cop lliure d’un cert tipus de cadenes, es va lligar a d’altres més profundes i permanents: va emmanillar la seva ment, tot i que havia arribat a la farga buscant la seva llibertat.