LES PORTES DEL CEL

Recordo una cita que deia, si fa o no fa, que hi ha dues coses que no tenen volta enrere, el llençar una pedra o el dir una paraula mal dita. És potser per aquest motiu, que és tan important saber gestionar les nostres emocions i controlar les nostres reaccions.

Valgui a tall d’exemple, com a introducció al fascinant món de la intel·ligència emocional, aquesta curta història que porta per títol, “les portes del cel” i que diu així:

“Un guerrer Samurai, va anar a veure al mestre Zen Hakuin i li va preguntar:

- “Existeix l’infern? Existeix el cel? On estan les portes que ens porten a ells? Per on puc entrar?”

Era un guerrer auster, sense massa cultura. Només coneixia dues coses: La vida i la mort. No havia vingut a aprendre cap doctrina, només volia saber on estaven les portes per poder evitar l’infern i entrar al cel.

Hakuin li va respondre d’una manera que tan sols un guerrer podia entendre.

- “Qui ets?”, li va preguntar Hakuin.

- “Soc un Samurai”, va respondre el guerrer, - “Fins hi tot l’emperador em respecta”.

Hakuin va riure i li va contestar: “Un Samurai, tu?. Sembles un  pobre pidolaire.”

L’orgull del Samurai es va sentir ferit i amb un cop de ràbia va treure la seva espasa i ja a punt de matar a Hakuin aquest li va dir:

- “Aquesta és la porta de l’infern. Aquesta espasa, aquesta ira, aquest ego, t’obren la porta.”

Immediatament el Samurai ho va entendre. Va posar de nou l’espasa al seu cinturo i a les hores Hakuin li va dir: “Aquí s’obren les portes del cel. La ment és el cel, la ment és l’infern i la ment té la capacitat de convertir-se en qualsevol d’ells.

La gent segueix pensant que el cel i l’infern existeixen en alguna part fora d’ells mateixos... El cel i l’infern no estan al final de la vida, estan a dins teu, ara i aquí.

A cada moment les portes se’ns obren... en un segons podem anar del cel a l’infern, de l’infern al cel..., potser només depèn de la manera en com gestionem les nostres emocions...