L’ARBRE DE LA MENTIDA

Ús proposo la lectura d’una història que parla sobre la Veritat i la Mentida. Es titula: L’Arbre de la Mentida.

“La Veritat i la Mentida fa molt de temps, vivien juntes. Un dia la Mentida, li va proposar a la Veritat que plantessin un arbre per què els hi donés fruita i ombra els dies més calorosos. La Veritat va acceptar la proposta.

Quan l’arbre va estar plantat i va començar a créixer, la Mentida li va proposar a la Veritat que se’l repartissin entre les dues, fet que va acceptar la Veritat. La Mentida, va dir amb raonaments molt adornats i ben construïts, que són les arrels la part millor de l’arbre per què el mantenen i li donen la vida, i va aconsellar a la Veritat que es quedés amb les arrels que vivien sota terra. Per altra banda la Mentida es conformaria en viure sobre terra esperant les branques que encara havien de sortir, tot i que això suposes un perill per les que ja tenia, al estar exposades als homes i els animals pel fet que les podrien arrencar o trepitjar. També estarien exposades a les inclemències del fred i del calor. Pel contrari, li deia a la Veritat, les arrels mai estarien sota aquets perills.

La Veritat, crèdula, confiada i sense malicia es va deixar convèncer per la Mentida, creient allò que li deia.

La Veritat es va posar a viure a sota terra amb les arrels i la Mentida va quedar a sobre terra amb els homes i la resta d’essers vius.

La Mentida que sabia bé el que feia, en poc temps es va guanyar l’admiració de la gent ja què del seu arbre van començar a créixer grans branques i nombroses fulles que donaven molta ombra. També van néixer de l’arbre boniques flors de molts colors.

Al veure un arbre tan bonic moltes persones hi anaven per admirar les seves flors i gaudir de la seva ombra. Tothom el recomanava a altra gent. Així la Mentida se sentia important i molt satisfeta i era molt reconeguda per aquells que buscaven sempre la seva companyia, fent que cada cop fos més gran la seva vanitat. Mentrestant la Veritat estava trista amagada sota terra, sense que ningú sabés que existia.

Com que no tenia de que alimentar-se a falta d’un altre aliment es va posar a menjar les arrels de l’arbre.

Encara que l’arbre tenia un bon tronc, unes branques gruixudes i unes fulles amples, abans de que pogués donar el primer fruit la Veritat s’havia menjat quasi totes les arrels.

En el moment en que finalment les arrels van desaparèixer, la Mentida es trobava a l’ombra amb moltes persones que aprenien les seves lliçons. Un cop de vent va fer que al no tenir arrels l’arbre caigués al damunt de la Mentida i de la gent que l’acompanyava deixant a tothom malferits.

A les hores del forat que havia deixat el tronc hi va sortir la veritat i va veure a tots els qui havien patit gran mal per seguir el camí de la Mentida.”

La Mentida té les branques molt grans i les seves flors, que són les paraules són molt agradables i agraden molt, però són efímeres i plenes de paranys i allò que es diu mai arriba a donar bons fruïts.

Evita tant com puguis aquells que fan servir l’engany i la mentida per què et pot passar com aquells que estaven a sota l’arbre i prenguis mal el dia que et trobis més confiat.

La Veritat sempre et farà lliure i pensa que tard o d’hora tots acaben coneixent la veritat, només cal esperar que quan això passi, no sigui massa tard...