ANÀLISI TRANSACCIONAL

L’anàlisi transaccional formulat pel psiquiatra canadenc Eric Berne (1910-1970), ofereix una interessant proposta per la comprensió de les conductes, la comunicació i les relacions humanes.

Estudia aspectes verbals i no verbals de la comunicació que resulten reveladors en les “transaccions” o intercanvis de comunicació que realitzen entre sí les persones.

Abans d’intentar descriure la personalitat de l’individu i definir com és, cal centrar el focus d’atenció en analitzar en quin “estat del jo” es troba la persona.

L’estat del jo, no depèn de l’edat cronològica.

La teoria de la personalitat: Els Estats del Jo

Es diferencien tres estats: L’estat Pare, l’estat Adult i l’estat Nen.

Estat Pare:

La persona sent, pensa i actua de manera similar a la versió que ha interioritzat d'una figura rellevant de la seva infantessa.

Manifesten un caràcter normatiu, autoritari però també protector.

Estat Adult:

La persona actua d’acord amb les capacitats que ha anat desenvolupant al llarg de la seva vida, els coneixements que ha adquirit i l’experiència que ha estat acumulant. La persona que es troba en aquest estat té una manera de sentir més estable, una manera de pensar que considera tant allò específic i immediat com el context general i les seves conseqüències i pot, per aquest motiu, modular el seu comportament.

Manifesten un caràcter racional i reflexiu.

Estat  Nen:

La manera de sentir, pensar i actuar es similar al de com ho feia la persona en determinades èpoques de la seva infantessa, la qual es caracteritza en general per la preferent intensitat i volubilitat emocional, amb un pensament predominantment centrat en allò més immediat i un comportament tendent a ser impulsiu.

Manifesten un caràcter depenent però també rebel.

Ens comuniquem en cada moment en un dels tres "estats del jo" i el tipus d'estat depèn de les nostres circumstàncies personals, situació emocional i relació amb el receptor, el qual a la seva vegada ens donarà la seva resposta en un dels tres estats.

EL PODER DE LA PARAULA

Abans de parlar, en la propera publicació, de l'interessant teoria de “l’Estat del Jo” del psiquiatra Eric Berne, que ens ha de permetre conèixer l’estat emocional de les persones amb qui ens relacionem a partir de la comunicació, ús proposo una nova lectura on parla de la gran importància a l'hora de triar les paraules. La història es diu: “El poder de la paraula.”

  Un poderós Sultà, va somniar que havia perdut totes les seves dents. Un cop despert, va manar cridar a un savi per tal que interpretés el seu somni.

-“Quina desgracia senyor meu”, va dir el savi. “Cada dent caiguda representa la pèrdua d’un parent de vostra Majestat.”

-“Quina insolència! Com t’atreveixes a dir-me una cosa així? Fora d’aquí! Castigueu-lo”, va cridar el Sultà enrabiat.

Més tard el Sultà va consultar a un altre savi i li va explicar el que havia somniat. Aquest, després d’escoltar al Sultà amb molta atenció, li va dir:

-“Excels senyor! Una gran felicitat ús ha estat reservada. El somni significa que sobreviureu a tots els vostres parents.”

El rostre del Sultà es va il·luminar amb un gran somriure i va ordenar donar cent monedes d’or al savi.  Quan aquest sortia del Palau un dels cortesans li va dir admirat:

-“No és possible! La interpretació que haveu fet del somni del Sultà és la mateixa que la del primer savi. No sé per què al primer se li ha pagat amb un càstig i a tu amb cent monedes d’or.”

I aquest segon savi va respondre:

-“Amic meu, tot depèn de la forma en que es diu. Un dels grans reptes de la humanitat és el d’aprendre a comunicar-nos. De la comunicació en depèn, molts cops, la felicitat o la desgràcia, la pau o la guerra, l’amor o l’odi. La veritat es pot comparar amb una pedra preciosa. Si la llencem contra la cara d’una persona, la pots ferir, però si l’emboliquem en un delicat embalatge i l’oferim amb tendresa, certament serà acceptada amb molt de gust.”

L’ARBRE DE LA MENTIDA

Ús proposo la lectura d’una història que parla sobre la Veritat i la Mentida. Es titula: L’Arbre de la Mentida.

“La Veritat i la Mentida fa molt de temps, vivien juntes. Un dia la Mentida, li va proposar a la Veritat que plantessin un arbre per què els hi donés fruita i ombra els dies més calorosos. La Veritat va acceptar la proposta.

Quan l’arbre va estar plantat i va començar a créixer, la Mentida li va proposar a la Veritat que se’l repartissin entre les dues, fet que va acceptar la Veritat. La Mentida, va dir amb raonaments molt adornats i ben construïts, que són les arrels la part millor de l’arbre per què el mantenen i li donen la vida, i va aconsellar a la Veritat que es quedés amb les arrels que vivien sota terra. Per altra banda la Mentida es conformaria en viure sobre terra esperant les branques que encara havien de sortir, tot i que això suposes un perill per les que ja tenia, al estar exposades als homes i els animals pel fet que les podrien arrencar o trepitjar. També estarien exposades a les inclemències del fred i del calor. Pel contrari, li deia a la Veritat, les arrels mai estarien sota aquets perills.

La Veritat, crèdula, confiada i sense malicia es va deixar convèncer per la Mentida, creient allò que li deia.

La Veritat es va posar a viure a sota terra amb les arrels i la Mentida va quedar a sobre terra amb els homes i la resta d’essers vius.

La Mentida que sabia bé el que feia, en poc temps es va guanyar l’admiració de la gent ja què del seu arbre van començar a créixer grans branques i nombroses fulles que donaven molta ombra. També van néixer de l’arbre boniques flors de molts colors.

Al veure un arbre tan bonic moltes persones hi anaven per admirar les seves flors i gaudir de la seva ombra. Tothom el recomanava a altra gent. Així la Mentida se sentia important i molt satisfeta i era molt reconeguda per aquells que buscaven sempre la seva companyia, fent que cada cop fos més gran la seva vanitat. Mentrestant la Veritat estava trista amagada sota terra, sense que ningú sabés que existia.

Com que no tenia de que alimentar-se a falta d’un altre aliment es va posar a menjar les arrels de l’arbre.

Encara que l’arbre tenia un bon tronc, unes branques gruixudes i unes fulles amples, abans de que pogués donar el primer fruit la Veritat s’havia menjat quasi totes les arrels.

En el moment en que finalment les arrels van desaparèixer, la Mentida es trobava a l’ombra amb moltes persones que aprenien les seves lliçons. Un cop de vent va fer que al no tenir arrels l’arbre caigués al damunt de la Mentida i de la gent que l’acompanyava deixant a tothom malferits.

A les hores del forat que havia deixat el tronc hi va sortir la veritat i va veure a tots els qui havien patit gran mal per seguir el camí de la Mentida.”

La Mentida té les branques molt grans i les seves flors, que són les paraules són molt agradables i agraden molt, però són efímeres i plenes de paranys i allò que es diu mai arriba a donar bons fruïts.

Evita tant com puguis aquells que fan servir l’engany i la mentida per què et pot passar com aquells que estaven a sota l’arbre i prenguis mal el dia que et trobis més confiat.

La Veritat sempre et farà lliure i pensa que tard o d’hora tots acaben coneixent la veritat, només cal esperar que quan això passi, no sigui massa tard... 

D’ALTRES ESTRATÈGIES DE LA COMUNICACIÓ: LA  MENTIDA

 

“Mai es menteix tant com durant la guerra, desprès d’una cacera o abans d’unes eleccions”.

Otto von Bismarck.

Hi ha casos en el que el discurs verbal i el discurs no verbal es contradiuen. Estem parlant en la majoria dels casos del que anomenem la mentida o l’engany.

Una simple alteració respiratòria, la tos o l’embarbussament, poden anar lligats a l’emoció que sent una persona quan per algun motiu determinat a decidit tergiversar la informació.

No detectem les mentides, descobrim les emocions que provoca l’acte de mentir. Aquest estat emotiu es manifesta de manera molt clara en el llenguatge no verbal.

Per què mentim?

Alguns dels motius primordials de la mentida són:

Per evitar càstigs o situacions incomodes per a nosaltres.

Per evitar fer mal a una altra persona.

Per preservar la nostra intimitat.

Per impressionar als altres i captar la seva admiració.

Per a obtenir algun benefici.

Per a manipular als altres.

“És més fàcil enganyar, que convençer a la gent de que han estat enganyats”

Mark Twain

La pitjor part de la mentida, és que fins hi tot pots acabar creient-la.

“En una època d’engany universal, dir la veritat és un acte revolucionari"

  George Orwell

LA COMUNICACIÓ EMOCIONAL (2ª part)

El nostre estil de comunicació té molt a veure amb el nostre caràcter i amb la nostra forma particular de veure el món.

Estils de comunicació

Hi ha tres categories o estils de comunicació:

1.     Passiu: actitud defensiva, por, submissió, inseguretat, inestabilitat, acceptació, ansietat…

2.     Assertiu: autocontrol, seguretat, autoestima, positivisme, decisió…

3.     Agressiu: dominació, autoritarisme, desequilibri, tensió, negativisme…

  

Hi ha persones que tenen per costum posar solucions als problemes, mentre que d’altres, semblen especialistes en posar problemes a cadascuna de les solucions que els altres proposen.

La persona assertiva té com a característica destacada, que sap expressar les seves opinions, defensant els seus drets sense imposició i sense provocar rebuig en els altres.

CREIXEMENT PERSONAL

Ús proposo un instant de reflexió sobre el creixement personal amb aquest escrit que porta per títol: LA PEDRA

“El distret va ensopegar amb ella.

El violent la va utilitzar com a projectil.

L’emprenedor va construir amb ella.

El camperol cansat la va fer servir de seient.

Els nens la varen fer servir de joguina.

David, va matar a Goliat i

Miquel Àngel la va convertir en la més bella escultura...”

“En tots els casos, la diferència no va estar en la pedra sinó en l’home.

No existeix pedra en el teu camí que no puguis aprofitar pel teu propi creixement.” 

ELS CINC AXIOMES DE LA COMUNICACIÓ

Paul Watzlawick (1921-2007)

Filòsof i Psicòleg austríac nacionalitzat als EEUU.

Els cincs axiomes de la comunicació segons Paul Watzlawick són els següents:

1er. Es impossible no comunicar-se.

El mateix comportament de la persona és comunicació.

2on. Tota comunicació té un niell de contingut i un nivell de relació, de manera que el segon classifica al primer.

La comunicació té, a més del significat de les paraules (contingut), la informació afegida en funció de la relació que tenen les dues persones. Aquesta relació pot expressar-se de manera verbal, cridant o somrient, i es pot entendre clarament a partir del context en que es puguin trobar.  

3er. La naturalesa de la relació depèn de la gradació que els participants facin de les seqüències de comunicació entre ells.

En ocasions emissor i receptor estructuren la comunicació de diferent forma interpretant el seu comportament com a simple reacció al que diu l'altra persona. Cadascú creu que és la conducta de l’altra persona, la causa de la seva conducta.

  

 4art. La comunicació humana implica dos modalitats, la digital (sintaxis o regles de codificació d’un llenguatge) i l’analògica (semàntica o relatiu al significat). 

Podríem dir que en la comunicació intervé tant el que es diu (modalitat digital) com el com es diu (modalitat analògica). En aquesta darrera modalitat no es tant sols com es diu, també intervenen els gestos i el llenguatge no verbal.

5è. Els intercanvis de la comunicació poden ser simètriques o complementaries.

En la comunicació simètrica les dues persones ocupen una situació d’igualtat mentre que a la comunicació complementaria una de les persones ocupa una posició superior en relació a l’altre interlocutor.

Ex: Una relació simètrica és la dels germans, amics, amants..., una relació complementaria el la que hi ha entre pare i fill, metge i pacient, professor i alumne...