UN CONTE SOBRE L’ASSERTIVIAT

De les històries que he llegit, he trobat una que serveix per il·lustrar els diferents estils de comunicació que es divideixen en passiu, agressiu i assertiu. En aquest cas estaríem davant d’un diàleg on entre els dos interlocutors, el llenguatge utilitzat seria l’agressiu en un dels personatges i l’assertiu en l’altre. Crec que no us costarà massa identificar qui és qui. El conte es titula “L’Hostal de Sant Jordi i el Dragó”, i diu així:

Hi havia una vegada un rodamón, que es va trobar per atzar a les portes d’una posada que tenia penjat un gran cartell amb el nom de “L’Hostal de Sant Jordi i el Dragó”.

En aquest moment es dona la següent situació: està nevant i el rodamón té gana i molt fred però no te diners. Colpeja la porta de l’hostal. S’obre la porta i apareix una senyora amb cara de molt pocs amics i li diu:

-  Què vol?

El rodamón diu:

-  Miri, jo tinc gana i fred…

-  Té diners? – li crida la dona.

-  No, diners no tinc, però la puc ajudar... – i plafff!, la dona li tanca la porta a la cara.

L’home es queda desolat.

Està apunt de marxar, però decideix insistir.

Colpeja la porta altre cop.

-  I ara què vol? – li diu la senyora.

-  Miri, li vull demanar per favor que em deix…

- Aquí no estem per fer favors, aquí estem per fer negocis. Això és un hostal, un negoci, no sap el que és un hostal? Així que si no té diners se’n va! I si no té per menjar, es mort i punt! - Plaff!, un altre cop la porta a la cara.

El rodamón està per marxar però decideix insistir un altre cop.

Una vegada més colpeja la porta i diu:

-  Miri, senyora, disculpi’m…

- De disculpi’m, res! Miri, si no se’n va, li tiraré una galleda d’aigua freda al damunt. ¡¡Fora!! - I ¡¡plaff!! Li torna a tancar la porta de cop.

L’home baixa el cap. Decebut es disposa a seguir el seu camí quan en arribar a la cantonada, aixeca la vista i veu de nou el cartell que diu: “L’Hostal de San Jordi i el Dragó”.

A les hores decideix tornar. Per darrer cop colpeja la porta.

La senyora li crida des de dins:

- I ara què dimonis vol?

El rodamón li contesta:

- Miri, en lloc de parlar amb vostè, què podria parlar amb Sant Jordi?