L’EMPATIA

Diu un savi proverbi que, és impossible comprendre ningú si abans no ens posem en el seu lloc. Cal dir però, que per poder fer això, primer cal voler-ho fer.

Empatia es podria definir com el millor grau de sintonia afectiva que es pot aconseguir amb les altres persones. És per tant, la capacitat de poder percebre allò que està experimentant una altra persona i per tant entendre i tenir presents els seus sentiments, emocions i necessitats. Es tracta en definitiva, de posar-se en el lloc de L’altre.

L’empatia és el valor per excel·lència en qualsevol tipus de relació entre  els essers humans, ja que inclou també el respecte i la tolerància.

La pràctica de l’empatia fa possible posar de relleu el nostre autocontrol emocional davant dels altres. L’empatia és una habilitat que ens permet reconèixer i tenir presents les emocions, els sentiments i les necessitats de la persona amb la que ens relacionem.

El que ens ha d’ajudar a controlar-nos i a respectar-nos els uns als altres, és la pràctica de l’empatia.

ELS OBSTACLES A LES BONES RELACIONS

Hi ha infinitat de creences que hem assimilat, que ens condicionen i que condicionen el nostre estat d’ànim i que repercuteixen de manera directa en la forma en que ens relacionem, creant barreres emocionals que dificulten una correcta entesa amb algunes de les persones del nostre entorn. Mentalment atribuïm causes als esdeveniments, es a dir, que ens anticipem a fer les nostres suposicions i a treure conclusions sense tenir a l’abast tota la informació.

Els principals errors del nostre coneixement més habituals i que cal intentar evitar per la millora de l’empatia a les nostres relacions són:

1. Els filtres mentals, que fan que només siguem capaços de tenir present, un dels elements d’una determinada situació sense tenir-ne en compte la resta.

2. Els pensaments oposats o radicals, en la que es té tendència a percebre les coses d’una manera extremista, sense terme mig.

3. La generalització gratuïta, que consisteix en extreure conclusions generalitzades a partir d’un sol fet.

4. La personalització negativa, relacionant a algú de manera subjectiva, com a culpable d’una qüestió que ens ha afectat negativament.

5. El raonament emocional d’aquelles coses negatives que sento i que penso que han de ser veritat, sense tenir en compte els fets d’una manera objectiva.  

6. Etiquetar a partir d’un judici negatiu que creem a partir d’un fet sense tenir tota la informació dels antecedents i pels quals han portat a aquella persona a tenir aquell comportament.

7. El fet de pensar que tenim la raó i de no assumir que es possible que la tinguin els altres i que siguem nosaltres els qui estem equivocats.

“Trista època la nostra! En la que és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici”.

Albert Einstein.