L’AUTOESTIMA (I)

Les persones que tenen poca intel·ligència emocional es reprimeixen de manera intuïtiva cada cop que es troben davant d’alguna adversitat. D’aquesta forma s’acaben convertint en víctimes i botxins del seu dolor, el qual intensifiquem al tornar a pensar en el que els ha passat.

També sovint el essers humans donem més importància al fet de pensar en “com ens veuen” els altres... És per aquest motiu que a vegades ens podem mostrar arrogants i prepotents al interactuar amb altres persones, creient que aquesta actitud és un senyal de seguretat en vers nosaltres mateixos. En canvi quan ens infravalorem, pensem justament el contrari. Aquestes dues conductes representen les dues cares d’una mateixa moneda: l’Autoestima.

L’Autoestima es podria definir com la manera en la que ens valorem a nosaltres mateixos.

 “Si no ho trobes dins teu, on ho trobaràs?”

Alan Watts.

La veritable autoestima neix al acceptar-nos tal i com som. En canvi, la manca d’autoestima te greus conseqüències, tant en la nostra forma d’interpretar i entendre el món, com en la nostra manera de ser i de relacionar-nos amb els altres.

Així mateix la manca d’autoestima obliga a moltes d’aquestes persones a compensar emocionalment aquesta qualitat mostrant-se orgulloses, forçant a projectar una imatge de triomfador en tot moment, fins i tot quan se senten derrotades. La vanitat les condemna a amagar-se sota una mascara, però sota aquestes falses aparences pateixen un profund sentiment de buit i fracàs.

L’absència d’autoestima també provoca que algunes persones no s’acceptin a sí mateixes i construeixin una identitat diferent i especial per reafirmar la seva pròpia individualitat. No suporten ser considerades com a vulgars i fugen de la normalitat. Acostumen a crear un món de drama i fantasia que acaba per envoltar-los en un cercle d’incomprensió, desequilibri i melancolia. I quan es comparen amb les altres persones senten enveja per creure que aquelles tenen alguna cosa que a ells els hi falta.

“Només si em sento valuós per ser com sóc, puc acceptar-me, puc ser autèntic”.

Jorge Bucay.