LA MESTRA D’EN JOAN. L’AUTOESTIMA (II)

Buscant una història sobre l’Autoestima, vaig trobar aquest conte en el que explica que en ocasions la manca de respecte i d’amor a un mateix, en la que podem caure les persones pot ser degut a circumstàncies alienes a ells mateixos. Sobreposar-se a aquestes situacions no resulta de vegades fàcil i és aquí quan la intervenció d’altres persones hi poden jugar un paper decisiu. La història es titula “La mestra d’en Joan” i diu així:

El primer dia de classe, la senyoreta Àngela, mestra del darrer curs de Primària, els hi va dir als seus alumnes que a tots els voldria per igual. Però als pocs dies això no va ser del tot cert, ja que en la primera fila es trobava, enfonsat en el seu pupitre, en Joan, en qui la professora Àngela ja s’hi havia fixat des de l’any anterior i havia observat que era un nen que no jugava amb els altres nens, que la seva roba estava sempre arrugada i que necessitava gairebé sempre d’una bona neteja.

Amb el pas del temps, la relació entre la professora i en Joan es va anar tornant desagradable, fins el punt de que ella va començar a sentir una preocupant antipatia per aquest alumne.

Un dia, la direcció de l’escola li va demanar a la senyoreta Àngela, revisar els expedients anteriors de cada nen de la seva classe per així comprovar la seva evolució. Ella va posar l’expedient d’en Joan el darrer, dubtant fins i tot de si l’hi calia llegir. Tot i això, quan va arribar al seu arxiu se’n va endur una gran sorpresa.

La mestra de tercer any escrivia: en Joan és un nen brillant amb un somriure espontani i sincer. Realitza la seva feina amb cura i és molt educat; és una joia tenir-lo a la classe.

La seva mestra de quart any va escriure: en Joan és un excel·lent alumne, apreciat i volgut pels seus companys, però te problemes a casa degut a la tensa relació de parella que mantenen els seus pares.

La mestra de cinquè any va escriure: els constants problemes que hi ha a casa d’en Joan, han provocat la separació dels seus pares; la seva mare s’ha tornat alcohòlica, i el seu pare mai el va a veure. Aquestes circumstancies estan provocant un seriós deteriorament del seu desenvolupament escolar, ja que no assisteix a classe amb la mateixa puntualitat i ganes que abans, i quan ho fa, o bé provoca baralles amb els seus  companys o simplement s’adorm.

En aquest moment, la senyoreta Àngela es va adonar del problema, i es va sentir culpable i trista, sentiment que va créixer quan en arribar les dates properes a les festes nadalenques, tots els alumnes li varen portar els regals embolicats en papers brillants i preciosos llaços, menys el d’en Joan, que va embolicar el seu regal matusserament, en un paper de diari. Alguns nens varen començar a riure quan la mestra hi va trobar a dins d’aquells papers arrugats, una polsera a la qual li faltaven la meitat de pedres i una ampolla de perfum mig buida. La senyoreta va tallar de forma contundent la burla que estava patint en Joan, alabant la bellesa de la polsera, i posant-se una mica de perfum en el coll i els canells.

En Joan es va quedar aquell dia desprès de classe tan sols per a poder dir-li: senyoreta Àngela, avui t’he pogut olorar com quan jo era feliç.

Desprès de que tots els nens haguessin abandonat l’escola, la senyoreta Àngela va estar plorant durant una llarga estona. I des de aquell mateix dia, va decidir no només ensenyar lectura, escriptura i aritmètica als seus alumnes, sinó que també els introduiria en l’aprenentatge dels valors i dels sentiments.

A mesura que passaven els dies, la senyoreta Àngela va començar a tenir un especial afecte pel Joan, i quan més temps treballava amb ell  des de l’afecte i la comprensió, més despertava a la vida, la ment d’aquell nen. Quant més el motivava, més ràpid aprenia, quant més li donava, més comprenia. I així, d’aquesta manera, va arribar el final del curs i en Joan s’havia convertit en un dels millors alumnes de la classe.

Un any després, la senyoreta Ángela va trobar una nota d’en Joan a sota de la porta de la seva classe on hi deia, que ella havia estat la millor mestra que havia tingut en la seva vida.

Varen passar 6 anys abans de que reves una altra nota d’en Joan. Aquest cop li explicava que havia acabat batxillerat i que havia obtingut una de les qualificacions més altes del seu institut, i que encara pensava que ella havia estat la millor mestra que havia tingut.

Varen passar 7 anys més, quan va rebre una altra carta. Aquest cop li explicava que tot i que havien estat uns anys de carrera universitària prou difícils finalment s’havia pogut llicenciar. En la firma de la seva carta i cridava l’atenció la longitud del seu nom: Doctor en Cirurgia Joan Riera Alberich. En la postdata, hi figuraven les següents paraules: segueixes essent la millor mestra que he tingut en la meva vida. Gràcies de tot cor senyoreta Àngela per creure en mi. Moltes gràcies per haver-me fet sentir important i per ensenyar-me que jo podia marcar la diferència.

La senyoreta Àngela, amb llàgrimes als ulls va agafar paper i bolígraf i li va escriure: No Joan, estàs equivocat. Tu vas ser qui em va ensenyar que era jo la qui podria marcar la diferència. En canvi a tu, només et calia una petita dosis d’Autoestima.

L’AUTOESTIMA (I)

Les persones que tenen poca intel·ligència emocional es reprimeixen de manera intuïtiva cada cop que es troben davant d’alguna adversitat. D’aquesta forma s’acaben convertint en víctimes i botxins del seu dolor, el qual intensifiquem al tornar a pensar en el que els ha passat.

També sovint el essers humans donem més importància al fet de pensar en “com ens veuen” els altres... És per aquest motiu que a vegades ens podem mostrar arrogants i prepotents al interactuar amb altres persones, creient que aquesta actitud és un senyal de seguretat en vers nosaltres mateixos. En canvi quan ens infravalorem, pensem justament el contrari. Aquestes dues conductes representen les dues cares d’una mateixa moneda: l’Autoestima.

L’Autoestima es podria definir com la manera en la que ens valorem a nosaltres mateixos.

 “Si no ho trobes dins teu, on ho trobaràs?”

Alan Watts.

La veritable autoestima neix al acceptar-nos tal i com som. En canvi, la manca d’autoestima te greus conseqüències, tant en la nostra forma d’interpretar i entendre el món, com en la nostra manera de ser i de relacionar-nos amb els altres.

Així mateix la manca d’autoestima obliga a moltes d’aquestes persones a compensar emocionalment aquesta qualitat mostrant-se orgulloses, forçant a projectar una imatge de triomfador en tot moment, fins i tot quan se senten derrotades. La vanitat les condemna a amagar-se sota una mascara, però sota aquestes falses aparences pateixen un profund sentiment de buit i fracàs.

L’absència d’autoestima també provoca que algunes persones no s’acceptin a sí mateixes i construeixin una identitat diferent i especial per reafirmar la seva pròpia individualitat. No suporten ser considerades com a vulgars i fugen de la normalitat. Acostumen a crear un món de drama i fantasia que acaba per envoltar-los en un cercle d’incomprensió, desequilibri i melancolia. I quan es comparen amb les altres persones senten enveja per creure que aquelles tenen alguna cosa que a ells els hi falta.

“Només si em sento valuós per ser com sóc, puc acceptar-me, puc ser autèntic”.

Jorge Bucay.

L’AUTOCONTROL DE LES EMOCIONS (II)

Controlar les nostres emocions no vol dir que les puguem suprimir. Significa comprendre-les i utilitzar aquesta comprensió per transformar les situacions en benefici nostre.

Goleman reconeix dues habilitats relacionades amb l’autocontrol: la gestió dels impulsos i la gestió de les inquietuds. Les dues es basen en cinc aptituds emocionals:

1.     Autodomini.

Consisteix en saber gestionar bé els sentiments impulsius i les emocions pertorbadores, fins i tot en els moments més difícils. Es tracta de tenir la capacitat de pensar amb claredat i no perdre la concentració en aquells moments en els que estem sotmesos a pressió.

Una paradoxa com exemple en la vida laboral, és que la mateixa situació pot esser una amenaça per a una persona mentre que per una altra pot ser un repte.

2.     Confiança.

Actuar èticament i estar per damunt de qualsevol critica. Les persones autèntiques inspiren confiança ja que entre d’altres aspectes defensen els seus principis per damunt de qualsevol circumstancia.

3.     Escrupolositat.

Complir amb els compromisos i promeses. Goleman aclareix que l’escrupolositat està estretament vinculada a l’empatia i a les habilitats socials.

4.     Adaptabilitat.

Les persones amb un gran autocontrol adapten les seves reaccions i estratègies a les circumstàncies canviants i són flexibles a la lectura i visió dels fets.

5.     Innovació.

Generar noves idees, adoptant perspectives noves i acceptant els riscos.

És important tenir en compte que són els nostres pensaments els que desencadenen les nostres respostes emocionals i no els actes d’una altra persona o els esdeveniments exteriors. El poder de controlar la nostra còlera i, de fet, totes les altres emocions, està en les nostres mans i aquest domini passa per poder fer-nos càrrec dels dos components primordials del nostre sistema emocional, com són el de:

a.     Fer-nos càrrec dels nostres pensaments.

Existeixen dos tipus de pensaments. Els pensaments que apareixen espontàniament i que s’anomenen pensaments automàtics i els pensaments que elaborem a partir de la reflexió i del nostre diàleg interior. El control dels dos tipus de pensaments, és un pas molt important en el domini de les emocions.

Els pensaments automàtics tendeixen a ser irracionals. Com que apareixen inesperadament, no tenim temps a valorar ni la seva lògica ni la seva racionalitat. La intensitat dels pensaments reflecteix en la intensitat de les nostres emocions. Tendim a fer generalitzacions que no necessariament són vàlides. Tendim a no donar crèdit. Sovint són críptics i sovint es desencadenen altres pensaments automàtics, que finalment ens poden conduir a raonaments distorsionats.

Consells per evitar el pensaments automàtics:

1. No hem de generalitzar. Al generalitzar, assumim erròniament que les percepcions que ens arriben, són les reals.

2. Hem d’evitar les qualificacions negatives. Encasellar a la gent, ens porta a pensar que la situació no te remei i que per tant no hi ha res a fer.

3. Hem d’evitar llegir el pensament als altres.

4. No hem de pretendre establir com han d’actuar els altres. Si establim regles sobre la forma en la que ha d’actuar la gent, ens predisposa a patir decepcions i frustracions ja que en general la gent no es comporta com nosaltres esperem.

5. No hem d’exagerar les conseqüències d’un fet per tal d’evitar que aquest fet multipliqui la seva intensitat.

b.     Les nostres respostes emocionals.

El segon component primordial del sistema emocional, és l’ansietat. Com detectar i identificar un estat d’ansietat? Entre aquests senyals està:  l’augment del ritme cardíac, el desajust de la pressió arterial i del ritme de respiració i la intensitat de la sudoració.

El primer pas per a fer front a un estat d’ansietat, és prendre consciència de que s’està produint un canvi en el nostre estat emocional per a continuació poder-hi actuar amb tècniques de relaxació.

El control dels pensaments automàtics i el fet de poder mantenir en un nivell baix i raonable aquelles emocions que ens provoquen ansietat, és una bona pràctica per a protegir la nostra salut, a la vegada que ens permet gaudir d'una bona relació amb els altres.