L’ARBRE QUE NO SABIA QUI ERA

Abans de seguir endavant amb el primer dels cinc pilars de la Intel·ligència Emocional, que és l’autoconeixement, deixeu-me introduir aquesta part tant important de la nostra psicologia amb una història que es titula, “L’arbre que no sabia qui era”, i que diu així:

“Hi havia una vegada, en algun lloc que podria ser qualsevol lloc, i en un temps, que podria ser qualsevol temps, un bonic jardí, ple d’arbres i plantes. Hi havia pomers, tarongers, presseguers i esplendits rosers...Tot era alegria en el jardí; i totes les especies que hi vivien estaven molt felices. Només hi havia un sòl arbre que se sentia profundament trist. El pobre tenia un problema: no donava fruïts.

- No se qui sóc - es lamentava.

- El que et falta, es concentració – li deia el pomer – Si realment ho intentes, podràs tenir delicioses pomes. Veus que fàcil és? -

- Fes-me cas a mi - li va dir el roser, - és més senzill tenir roses. Veus que belles són? -

I desesperat, el pobre arbre intentava sense èxit fer tot el que li deien. Però com no podia ser com els altres, cada cop se sentia més frustrat.

Un dia va arribar al jardí un mussol, la més sabia de totes les aus, i al veure la desesperació de l’arbre, va exclamar:

- No et preocupis, el teu problema no és tan greu, és el mateix que els hi passa a molts dels essers que viuen a la terra. És el teu enfocament de les coses el que et fa patir. No dediquis la teva vida a ser com els altres et diuen que siguis. Has de ser tu mateix i t’has de conèixer tal i com ets. I per aconseguir això, tant sols has d’escoltar la teva veu interior -

I dit això, el mussol se’n va anar. 

- La meva veu interior...? Ser jo mateix...? Coneixem...?- es preguntava l’arbre desesperat. I es va posar a meditar aquests conceptes.

Finalment, de cop va comprendre i va escoltar com una veu interior li deia:

- Tu mai donaràs pomes, per què no ets un pomer, ni floriràs cada primavera, per què no ets un roser. Tu ets un roure i el teu destí es créixer gran i majestuós. I donaràs aixopluc a les aus, i ombra als viatgers i bellesa al paisatge. Això és el que tu ets! –

I a partir d’aquell moment, l’arbre es va sentir fort i segur de si mateix i es va disposar a fer tot allò que el permetés ser ell mateix. Així aviat va omplir el seu espai i va ser admirat i respectat per tots. I només a les hores tot el jardí va ser completament feliç, cadascú coneixent-se a si mateix".

Com podem entendre el que ens envolta, sinó sabem ni tan sols qui som, ni com som... Per això és fonamental tenir coneixement i saber interpretar les nostres emocions.

Si no et coneixes a tu mateix, no pots conèixer res...

ELS CINC PILARS DE LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

El conjunt de factors que determinen el grau d’Intel·ligència Emocional de cada persona els podem resumir en els següents cinc punts:

1.     El reconeixement de les pròpies emocions – AUTOCONEIXEMENT.

2.     L’equilibri interior – AUTOCONTROL.

3.     La confiança i la capacitat de motivació – AUTOESTIMA.

4.     Expressió de les emocions – EMPATIA I ASSERTIVITAT.

5.     Adaptació social i resiliència – ACTITUD POSITIVA.

Els punts 1, 2 i 3 corresponen a la Intel·ligència intrapersonal i els punts 4 i 5 a la Intel·ligència interpersonal.

Una breu definició dels cinc pilars que cal potenciar per tal d’obtenir una alta Intel·ligència Emocional, seria la següent:

    1. Reconeixement de les emocions.

És la capacitat que té una persona per a poder identificar i tractar els sentiments d’un mateix.

  

Segons Goleman l’autoconeixement seria l’autoconsciència, que implica reconèixer els propis estats d’ànims, els recursos i les intuïcions.

    2. L’autocontrol.

És la capacitat que tenim les persones per a regular la nostra conducta, l’estat d’ànim i els sentiments. L’autocontrol no vol dir reprimir-nos, sinó que vol dir adaptar les nostres conductes i emocions, comprenent, entenent i relativitzant allò que ens passa, per tal de poder mesurar les nostres reaccions, tant pel bé nostre com pel bé dels altres.

Es tracta de tenir un estat d’ànim en equilibri. El qual s’aconsegueix amb una vida sana, fent esport i amb tècniques de relaxació.

Segons Goleman l’autocontrol seria l’autoregulació, que vol dir saber gestionar el propi estat d’ànim i els impulsos.

    3. Autoestima i capacitat de motivació.

Saber-nos valorar i respectar. Saber-nos donar ànim i apreciar les nostres qualitats. Fixar objectius i buscar l’energia interior per a poder donar el millor de nosaltres.

Segons Goleman l’autoestima i la capacitat de motivació seria la motivació que es refereix a les tendències emocionals que faciliten el compliment dels objectius establerts.  

    4. Expressió de les emocions.

Identificar i tractar els sentiments dels altres i saber-nos comunicar a partir de la tolerància i de la correcta gestió de les nostres emocions.

Segons Goleman l’expressió de les emocions seria l’empatia que vol dir tenir consciència dels sentiments, necessitats i preocupacions dels altres.

    5. Adaptació social i resiliència.

Saber-nos adaptar a les diferents situacions amb actitud positiva pensant que els camins que seguim depenen d’un mateix.

L’adaptació social podria equivaldre al que segons Goleman anomena les habilitats socials, que vol dir ser un expert en generar respostes desitjades en els altres.

A les properes pàgines d’aquest blog em dedicaré a aprofundir en el contingut teòric i també pràctic a través exemples, de cadascun dels cinc pilars de la Intel·ligència Emocional.

EMOCIÓ I ESTAT EMOCIONAL

Com ja s’ha dit en l’anterior pàgina, les emocions són les respostes que donem davant d’un estímul determinat. Per la seva banda els estats emocionals o també anomenats estats d’ànims, són emocions que s’instal·len de manera prolongada o permanent, sense necessariament dependre d’un esdeveniment específic, sinó que aquest estat emocional pot haver estat provocat per la suma de diversos esdeveniments passats, traumes i experiències els quals acabaran influint per tal que la persona generi aquesta resposta emocional.

Per definició no hi ha emocions negatives ni positives. Les emocions per si mateixes no tenen aquesta distinció. És allò que fem i com ens afecta, el que en tot cas li donarà el contingut positiu o negatiu.

Quan una emoció, com pot esser per exemple la ira es converteix en un estat d’ànim, aquest sentiment deixa de ser transitori i es converteix en ressentiment. És a les hores quan aquesta situació ens porta a generar conflictes interpersonals que acabaran afectant molt negativament a les persones. És per això que és molt important ser capaços de reconèixer les nostres emocions, per tal de tenir la possibilitat de poder-les controlar. Si un mateix no reconeix com està i que sent, és difícil saber quina és la millor forma d’actuar.

La Intel·ligència Emocional és la capacitat humana de sentir, entendre, controlar i modificar estats emocionals en un mateix i en els altres. La intel·ligència emocional no és reprimir les emocions, sinó dirigir-les i equilibrar-les.

El terme d’Intel·ligència emocional, que apareix a partir de la difusió del llibre de Daniel Goleman al 1996, té el seu fonament en la teoria de les intel·ligències múltiples del Dr. Howard Gardner, al 1983, on es planteja que les persones tenim set tipus d’intel·ligències diferents per relacionar-nos amb el món. 

Aquests tipus d’intel·ligències són:

- Intel·ligència lingüística.

- Intel·ligència lògica.

- Intel·ligència musical.

- Intel·ligència visual.

-Intel·ligència cinestèsica, relacionada amb el moviment corporal i els reflexes.

- Intel·ligència intrapersonal, que correspon al coneixement d’un mateix i tots els processos relacionats, com és el cas de la confiança o de la motivació.

- Intel·ligència interpersonal, que és la capacitat d’establir relacions amb les altres persones.

Aquestes dues últimes categories són la clau de la denominada Intel·ligència Emocional.