L’ACTITUD

L’actitud, està estretament relacionada amb la Intel·ligència Emocional. Si bé en la relació amb els altres, obtindrem una determinada resposta en funció de la nostra manera de comunicar-nos, també cal tenir present, quina ha de ser la nostra reacció en qualsevol moment de la comunicació verbal i no verbal i no hi cap dubte que d’això en dependrà i molt, el que anomenem “L’actitud”. Recordo una antiga història xinesa, que diu així:

“Fa molt de temps, una jove anomenada Yóu Liàn es va casar i va anar a viure amb el seu marit i la seva sogra. Després d’alguns dies, la Yóu Liàn no s’entenia amb ella. Les seves personalitats eren molt diferents i la Yóu Liàn s’anava irritant amb els costums de la sogra, que sovint la criticava. Els mesos van passar i la Yóu Liàn i la seva sogra es barallaven i discutien cada cop més.

D’acord amb una antiga tradició xinesa, la jove ha que cuidar a la sogra i obeir-la en tot. Yóu Liàn, ja no suportava viure més amb aquella dona així que va prendre una decisió i va anar a visitar al senyor Huang, un vell amic del seu pare, per tal que l’ajudes a posar remei a la seva situació.

El senyor Huang, després d’escoltar-la, va prendre un paquet d’herbes i li va dir:

- No les hauràs de fer servir d’un sol cop per tal d’alliberar-te de la teva sogra, per què això et faria caure en moltes sospites. Li hauràs de donar a poc a poc les herbes que aniran lentament enverinant a la teva sogra fins arribar a la seva mort. Cada dos dies, li posaràs una mica d’aquestes herbes en el seu menjar. Però el més important que hauràs de fer mentre li dones les herbes, per tenir la certesa de que quan ella mori ningú sospiti de tu, és tractar-la de forma amigable com si fos la teva mare. No discuteixis mai, ajuda-la a resoldre tots els seus problemes. Recorda que has de fer-me cas i seguir totes les meves instruccions.

- Si senyor Huang, faré tal i com em diu, tot el que ella em demani – va dir la Yóu Liàn.

La Yóu Liàn va començar amb el pla per matar a la seva sogra. Varen passar les setmanes i cada dos dies li servia el verí en el menjar. Sempre recordava allò que el senyor Huang li havia dit per tal d’evitar sospites, i així va anar controlant el seu temperament. Obeïa a la seva sogra i la tractava com si fos la seva mare. Desprès de sis mesos, l’ambient que es respirava a la casa era totalment diferent. La Yóu Liàn, havent controlat el seu caràcter, no havia tornat a tenir cap altra discussió amb la seva sogra, que al contrari del començament de viure juntes ara era molt més amable amb la Yóu Liàn i molt més fàcil de tractar.

Les actituds de la Yóu Liàn i la seva sogra varen canviar i ambdues varen passar a tractar-se com si fossin autènticament una mare i una filla, fins al punt de que ja no volia la seva mort. Va ser a les hores quan la Yóu Lliàn preocupada pel verí que li havia estat donant, tot i que des de feia uns dies ho havia deixat de fer, va tornar a anar a veure al senyor Huang per demanar-li ajuda per por a que finalment li pogués fer efecte el verí que fins feia poc temps li havia subministrat.

- Benvolgut senyor Huang, per favor ajudi’m a evitar que el verí mati a la meva sogra. Ella s’ha transformat en una dona amable i l’estimo com si fos la meva mare. No vull que es mori per culpa del verí que li he donat.

El senyor Huang va somriure i va contestar:

- No tens per què preocupar-te. Les herbes que et vaig donar, eren en realitat unes vitamines per millorar la seva salut. El verí estava en la vostra ment, en la vostra actitud, però al final l’heu aconseguit substituir per amor. Ella t’ha tornat l’amor que primer tu li vas donar.

A la Xina tenen una frase que diu: “La persona que estima als altres, també serà estimada”. Habitualment rebem de les altres persones allò que abans donem i és per això que has de tenir present i recordar sempre que:  Allò que sembris ho decideixes tu, però tard o aviat et tocarà recollir, és per això que has de tenir cura d’allò que sembris, per què al final serà el que recolliràs.

Et desitjo que rebis el millor de tu mateix.

INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL: DEFINICIONS INICIALS

“Qualsevol pot posar-se furiós, això és fàcil. Però posar-se furiós amb la persona correcta, en la intensitat correcta, en el moment correcte, pel motiu correcte i de la forma correcta... això no és fàcil”.

Aristòtil.

Daniel Goleman en el seu segon llibre, defineix la Intel·ligència Emocional de la següent forma:

“El terme Intel·ligència emocional es refereix a la capacitat de reconèixer els nostres propis sentiments, els sentiments dels altres, motivar-nos i gestionar adequadament les relacions que mantenim amb els altres i amb nosaltres mateixos”.

Hendrie Weisinger en el seu llibre “La Inteligencia Emocional en el Trabajo” (1998) la defineix de la següent forma:

“La intel·ligència emocional és en poques paraules: l’ús intel·ligent de les emocions de forma intencionada, fent que les nostre emocions treballin per nosaltres, amb la finalitat de que ens ajudin a guiar el nostre comportament i a pensar de manera que millorin els nostres resultats”.

Coopers i  Sawaf en el seu llibre “ La Inteligencia emocional. Aplicación al liderazgo y a las organizaciones” (1998) ho defineixen de la següent manera:

“Intel·ligència emocional és la capacitat de sentir, entendre i aplicar eficaçment el poder i l’agudesa de les emocions com a font de l’energia humana, informació, connexió i influència”.

En totes les definicions, el centre es troba sempre en les emocions. Tot gira al voltant de com s’identifiquen, es controlen i es poden utilitzar de manera productiva; tant dins del nostre interior, en el moment en que podem identificar quines són les nostres emocions, com en el nostre comportament amb els altres quan som capaços de conèixer les seves emocions.

No hi ha cap dubte de que les emocions juguen un paper significatiu en les nostres vides. Poden generar estímuls i energies poderoses per arribar als objectius que ens proposem, però també ens poden generar frustracions profundes que col·lapsin els nostres pensaments i accions.

En les nostres relacions, podem ser capaços de transmetre entusiasme i d'aconseguir el respecte i l'afecte dels altres. Però també podem generar conflictes i rebuig si no sabem controlar i gestionar les situacions de manera adequada, és a dir, de “manera emocionalment intel·ligent”.

   LES PORTES DEL CEL

Recordo una cita que deia, si fa o no fa, que hi ha dues coses que no tenen volta enrere, el llençar una pedra o el dir una paraula mal dita. És potser per aquest motiu, que és tan important saber gestionar les nostres emocions i controlar les nostres reaccions.

Valgui a tall d’exemple, com a introducció al fascinant món de la intel·ligència emocional, aquesta curta història que porta per títol, “les portes del cel” i que diu així:

“Un guerrer Samurai, va anar a veure al mestre Zen Hakuin i li va preguntar:

- “Existeix l’infern? Existeix el cel? On estan les portes que ens porten a ells? Per on puc entrar?”

Era un guerrer auster, sense massa cultura. Només coneixia dues coses: La vida i la mort. No havia vingut a aprendre cap doctrina, només volia saber on estaven les portes per poder evitar l’infern i entrar al cel.

Hakuin li va respondre d’una manera que tan sols un guerrer podia entendre.

- “Qui ets?”, li va preguntar Hakuin.

- “Soc un Samurai”, va respondre el guerrer, - “Fins hi tot l’emperador em respecta”.

Hakuin va riure i li va contestar: “Un Samurai, tu?. Sembles un  pobre pidolaire.”

L’orgull del Samurai es va sentir ferit i amb un cop de ràbia va treure la seva espasa i ja a punt de matar a Hakuin aquest li va dir:

- “Aquesta és la porta de l’infern. Aquesta espasa, aquesta ira, aquest ego, t’obren la porta.”

Immediatament el Samurai ho va entendre. Va posar de nou l’espasa al seu cinturo i a les hores Hakuin li va dir: “Aquí s’obren les portes del cel. La ment és el cel, la ment és l’infern i la ment té la capacitat de convertir-se en qualsevol d’ells.

La gent segueix pensant que el cel i l’infern existeixen en alguna part fora d’ells mateixos... El cel i l’infern no estan al final de la vida, estan a dins teu, ara i aquí.

A cada moment les portes se’ns obren... en un segons podem anar del cel a l’infern, de l’infern al cel..., potser només depèn de la manera en com gestionem les nostres emocions... 

INTRODUCCIÓ A LA INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

Què és la Intel·ligència emocional?

És saber gestionar les nostres emocions per tal d’evitar que ens provoquin una reacció negativa a la vegada que ens permet millorar les relacions en conèixer les emocions dels altres.

Per què serveix la Intel·ligència emocional?

Serveix sobre tot per viure feliç i sense angoixa i conviure, comunicar-se i moure’s entre els altres essers humans de manera beneficiosa i fàcil.

Què podem millorar a través de la Intel·ligència emocional?

A través de la Intel·ligència emocional podem millorar la manera d’estimar, la manera de valorar-nos a nosaltres mateixos, la capacitat de fer amistats, d’acceptar i ser acceptats, de ser optimista amb un mateix mitjançant l’actitud positiva i de ser respectuós amb les altres persones.

De què podrà ser capaç una persona amb una alta Intel·ligència emocional?

Podrà ser capaç de:

De percebre i interpretar adequadament les emocions pròpies i les dels altres.

D’utilitzar el pensament per generar emocions i estats d’ànims favorables.

De reaccionar adequadament als diferents estímuls.

De comunicar-se bé.

D’interactuar amb els altres sense deixar de ser nosaltres mateixos.

Un fet, ens provoca una EMOCIÓ. Si soc capaç de comprendre i entendre, i gestionar aquella emoció, tinc INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL, i puc escollir la meva reacció i el meu estat d’ànim per finalment decidir si vull que aquell fet em provoqui plaer o disgust.

“JO SOC RESPONSABLE DE LES MEVES EMOCIONS”

MANILLES MENTALS

Desprès d’aquesta breu ressenya sobre la teoria dels “Estats del Jo” de l’Eric Berne, donaria per finalitzada la part corresponent a la Comunicació Emocional per iniciar el camí a través d’un dels altres tres pilars del nostre Creixement Personal. Em refereixo a la Intel·ligència Emocional. És per aquest motiu que us proposo, a manera d’introducció, la lectura d’aquesta història anomenada “Manilles mentals”, i que tal i com a mi em va passar, desitjo que us convidi a la reflexió.

Diu així:

“Un habitant d’un petit poble, va descobrir un dia que les seves mans estaven apressades per unes manilles. Com aquest home va arribar a estar emmanillat, és una cosa que ara per ara no té importància. Potser el va emmanillar un policia, potser va ser la seva dona o simplement potser era costum en aquella època. El que en tot cas ara és important, és que l’home se’n va adonar que no podia utilitzar lliurement les seves mans i que estava presoner.

Durant un temps va estar intentant treure les mans d’aquells cercles metàl·lics, però tan sols va aconseguir fer-se ferides.

Vençut i desesperat va sortir al carrer per cercar a alguna persona que el pogués alliberar. Encara que la majoria tan sols es limitaven a donar-li consells, alguns també li van intentar treure sense aconseguir-ho. Molt aviat va veure com els seus canells s'anaven inflant i va ser a causa d'aquest mal, que va deixar de demanar ajuda tot i que no podia suportar ni el dolor ni la seva esclavitud.

Caminant desesperat pels carrers, va passar per davant d’una farga, i va observar com un ferrer forjava a cops de martell una barra de ferro recent sortida del fornal. A les hores va pensar que potser aquell home el podria ajudar.

Quan el ferrer va aixecar la vista del treball que estava fent i va veure a aquell home amb les manilles, li va dir: “Vine amic, jo et puc alliberar”.

Seguin les indicacions del ferrer, aquell infeliç va posar les mans a ambdós costats de l’enclusa quedant la cadena visiblement per damunt.

D’un sol cop, la cadena va quedar partida. Dos cops més i les manilles varen caure al terra. Era lliure de nou. Lliure per fer totes les coses que volgués...És per això que pot semblar estrany que aquell home decidís quedar-se en aquella farga, junt amb el carbó i el soroll, però és el que va fer.

En el moment que el ferrer el va alliberar de les seves manilles, va néixer en ell un profund sentiment de deute i va sentir que estava obligat a servir a aquell home que tan fàcilment l’havia alliberat. Va pensar que el seu destí era el de quedar-se a la farga per sempre i treballar al seu costat. Així ho va fer i així és com es va convertir en un simple ajudant per la resta de la seva vida.”

Un cop lliure d’un cert tipus de cadenes, es va lligar a d’altres més profundes i permanents: va emmanillar la seva ment, tot i que havia arribat a la farga buscant la seva llibertat.