EL CONTE DEL LLENYATAIRE

Era temps d’esclarir el bosc, i per això el vaig contractar. L’aparença física em va acabar de decidir. Semblava un bon llenyataire. El sou era bo i les condicions de treball, les va considerar encara millor, així que les va acceptar i es va proposar fer un bon paper.

El primer dia es va presentar davant meu i li vaig fer entrega de la seva destral, després li va assignar la zona del bosc a on hi havia de treballar.

L’home, entusiasmat, va sortir al bosc a tallar aquells arbres que jo havia marcat . En un sol dia ja n’havia tallat i fet a trossos un gran nombre d’arbres. Crec que la xifra arribava a la vintena.

- Et felicito –, li vaig dir – Segueix així -.

Animat per aquelles paraules, el llenyataire va decidir millorar el seu propi rendiment. I així ho va pensar aquella nit, abans d’anar a dormir.

Al dia següent es va llevar abans que ningú i força motivat va anar al bosc. Curiosament, tot i la seva empenta va resultar que aquell dia només va poder tallar i fer a trossos, quinze arbres.

- Potser estic cansat -, va pensar, i va decidir anar a dormir més aviat que el dia anterior. Abans d'aclucar els ulls, només tenia un pensament: tallar més arbres que el primer dia.

Al dia següent, tot i les energies, no tant sols va arribar a igualar el nombre d’arbres que havia tallat el primer dia sinó que fins i tot en va tallar menys que el dia anterior.

Al proper dia només en varen ser set, després cinc i el darrer dia va estar tota la tarda per poder tallar el seu segon arbre.

Patint pel que jo li diria, el llenyataire va decidir venir a explicar-me el que li estava passant. Un cop davant meu, em va jurar i perjurar que tot i les seves ganes de fer-ho cada dia més ve, els resultats cada cop eren pitjors, tot i que malgrat això, ell s’estava esforçant fins el límit del defalliment.

A les hores li vaig preguntar: - quan vas esmolar la teva destral per darrera vegada?

I em va contestar: - Esmolar? No he tingut temps d’esmolar la destral, he estat massa ocupat tallant arbres....

  

Descansar, canviar d’ocupació, fer altres coses, gaudir del lleure..., ha de ser la nostre manera d’afilar la nostra destral interior i així poder ajudar a mantenir el nostre equilibri emocional.

TÈCNIQUES DE CONTROL DE LES EMOCIONS.

Al començament del meu blog, vaig enunciar quins eren al meu entendre els tres fonaments del creixement personal. Al llarg d’aquest mesos n’he pogut exposar dos d’ells: La Comunicació Emocional i La Intel·ligència Emocional. El tercer fonament que manca, i que en parlaré en aquesta pagina i en pagines següents, és el del desenvolupament de les Tècniques de Control de les Emocions.    

Ús de la relaxació per a disminuir l’ansietat

Una de les millors maneres de disminuir l’ansietat, és mitjançant la relaxació. A través de la relaxació moderem la nostra respiració i el bombeig de la sang, tornant al cos al seu estat normal. Els avantatges de sentir-nos en un estat de relaxació, és que ens permet allargar la nostra resposta emocional, guanyant temps per optar per l’acció més aconsellable.

Hi ha moltes maneres d’aprendre tècniques de relaxació: la meditació, el ioga...

Weisinger proposa el que denomina la relaxació condicionada, que consisteix essencialment en associar la relaxació amb imatges i pensaments específics. Després quan ens trobem en una situació estressant recordarem aquelles imatges i pensaments per relaxar-nos. Després d’un temps comencem a associar les situacions estressants amb aquestes imatges i pensaments. Finalment als primers signes d’una situació estressant ens venen aquestes imatges i pensaments a la ment i això fa que ens relaxem automàticament.

Exercici per a desenvolupar una resposta de relaxació condicionada:

1.   Escollir un lloc tranquil i en silenci.

2.     Busquem una posició còmoda.

3.     Adoptem una actitud passiva.

4.     Escollim un concepte, una imatge o paraula que ens doni sensació de pau i la repetim diverses vegades. Ens concentrem i repetim l’exercici durant diversos dies.

Exercici per aprendre a utilitzar la resposta de relaxació condicionada.

1.  Escollim una situació estressant que es repeteixi a diari i ens creí ansietat, ira o depressió.

2.     Ens imaginem aquesta situació.

3.     Introduïm el concepte relaxant en la situació imaginada.

4.     Repetim el procés durant diversos dies.

5.     Introduïm el concepte relaxant en la situació real.

Prendre el control de les pautes del nostre comportament

Les pautes de comportament són accions que repetim una i una altra vegada en resposta a una situació concreta.

El comportament està tan lligat a les emocions, com ho estan els canvis fisiològics, de manera que, per tal de gestionar adequadament les nostres emocions, cal prendre el control del nostre comportament. Primer de tot hem d’aprendre a conèixer quin és el nostre comportament.

Exercicis per a reconèixer el nostre comportament:

1.  Fer una llista de les emocions que habitualment experimentem en un àmbit determinat (laboral, familiar...).

2. Fer un seguiment de les emocions, per saber quines pautes de comportament acompanyen a aquestes emocions.

3. Detectar les nostres pors. A través del nostre comportament, probablement deduirem que, quan tenim por, evitem a la gent que està relacionada amb les nostres pors.

4.     Demanar l’opinió a aquella persona a la que tenim confiança.

Com podem utilitzar aquesta informació pel nostre benefici. Consells per a mantenir el control del nostre comportament.

1.  Respirem profondament unes quantes vegades. Això ens manté allunyat d’altres activitats i és un senyal que ens enviem a nosaltres mateixos pel nostre control i atenció.

2.   Iniciem un diàleg constructiu. Preguntes que ens podem fer: Guanyo alguna cosa amb aquest comportament? Què és el que em convindria fer?

“Només existeixen dues maneres de viure la vida: una és com si res fos un miracle; l’altre és com si tot fos un miracle”.

Albert Einstein.