L’EMPATIA
Diu un savi proverbi que, és
impossible comprendre ningú si abans no ens posem en el seu lloc. Cal dir però,
que per poder fer això, primer cal voler-ho fer.
Empatia es podria definir com
el millor grau de sintonia afectiva que es pot aconseguir amb les altres
persones. És per tant, la capacitat de poder percebre allò que està
experimentant una altra persona i per tant entendre i tenir presents els seus
sentiments, emocions i necessitats. Es tracta en definitiva, de posar-se en el
lloc de L’altre.
L’empatia és
el valor per excel·lència en qualsevol tipus de relació entre els essers humans, ja que inclou també el
respecte i la tolerància.
La pràctica de l’empatia fa
possible posar de relleu el nostre autocontrol emocional davant dels altres.
L’empatia és una habilitat que ens permet reconèixer i tenir presents les
emocions, els sentiments i les necessitats de la persona amb la que ens
relacionem.
El que ens ha d’ajudar a
controlar-nos i a respectar-nos els uns als altres, és la pràctica de
l’empatia.
ELS OBSTACLES A LES BONES RELACIONS
Hi ha infinitat de creences
que hem assimilat, que ens condicionen i que condicionen el nostre estat d’ànim
i que repercuteixen de manera directa en la forma en que ens relacionem, creant
barreres emocionals que dificulten una correcta entesa amb algunes de les
persones del nostre entorn. Mentalment atribuïm causes als esdeveniments, es a
dir, que ens anticipem a fer les nostres suposicions i a treure conclusions
sense tenir a l’abast tota la informació.
Els principals errors del
nostre coneixement més habituals i que cal intentar evitar per la millora de
l’empatia a les nostres relacions són:
1. Els filtres mentals, que
fan que només siguem capaços de tenir present, un dels elements d’una
determinada situació sense tenir-ne en compte la resta.
2. Els pensaments oposats o radicals,
en la que es té tendència a percebre les coses d’una manera extremista, sense terme
mig.
3. La generalització gratuïta,
que consisteix en extreure conclusions generalitzades a partir d’un sol fet.
4. La personalització negativa,
relacionant a algú de manera subjectiva, com a culpable d’una qüestió que ens
ha afectat negativament.
5. El raonament emocional d’aquelles
coses negatives que sento i que penso que han de ser veritat, sense tenir en
compte els fets d’una manera objectiva.
6. Etiquetar a partir d’un
judici negatiu que creem a partir d’un fet sense tenir tota la informació dels
antecedents i pels quals han portat a aquella persona a tenir aquell
comportament.
7. El fet de pensar que tenim
la raó i de no assumir que es possible que la tinguin els altres i que siguem
nosaltres els qui estem equivocats.
“Trista època la
nostra! En la que és més fàcil desintegrar un àtom que un prejudici”.
Albert Einstein.
