EL NOSTRE EGO

Aprofundint en el que correspon al primer pilar de la Intel·ligència Emocional que és l’Autoconeixement, parlem avui de “l’Ego”.

El nostre ego és l’únic responsable dels nostres mals interiors, per molt que ens esforcem en buscar culpables fora de nosaltres mateixos.

Patim per què no acceptem allò que ens passa a la vida i per què el nostre Ego ens fa creure que podem canviar la realitat externa per adaptar-la als nostres propis desitjos i necessitats egoistes i egocèntriques.

Per poder avançar en l’Autoconeixement és important que reconeguem nostres pors i inseguretats que ens van apareixent al llarg del camí.

Cal controlar els pensaments i no deixar que siguin ells els que ens controlin a nosaltres. És per aquest motiu que en l’aprenentatge del nostre Autoconeixement tan important és l’autoanàlisi, com el reconeixement de les emocions negatives que són l’origen del nostre patiment.

L’Autoanàlisi consisteix en estudiar-se a un mateix. Adonar-nos d’allò que fem i com som, és verdaderament enriquidor i transformador. I això no només suposa quedar-se una estona sòl amb un mateix, sincerar-se amb la veritat pròpia, tractar no només d’escapar dels automatismes, sinó també, relacionar-se amb persones que estan en la mateixa recerca. Acceptar allò que et diguin encara que et faci mal.

Prendre atenció a les nostres emocions negatives que ens provoquen el patiment i que tenen el seu origen en la frustració de les passions. Si avui per avui seguim patint, experimentant angoixa, tristesa, solitud, ansietat, buit, etc., és que la nostra ment segueix contaminada i malalta.

Per aconseguir sanar-la és important tenir consciencia de l’estructura mental que hem desenvolupat des de la infantessa. És a dir: hem d’esbrinar quines són les creences que governen inconscientment la nostra vida, que són en definitiva la que ens han portat a forjar la nostra personalitat i a ser víctimes del nostre Ego.

He de reconèixer que hi ha cops que el destí, que en aquest cas jo anomenaria “feliç destí”, va fer que just en el moment precís tingués l’oportunitat de conèixer aquesta bella faula de la tribu Cherokee que és titula, “Els dos llops” i que diu així:

“El cap d’una tribu Cherokee li parla al seu net sobre la vida.

Li diu:

- Una gran batalla està passant dins meu.

- És una lluita terrible.

- És una lluita entre dos llops.

- Un dels llops és el mal: ell és la por, la ira, l’enveja, la cobdícia,

l’arrogància, el ressentiment, la mentida, la supèrbia, la culpa.

- L’altre és el bé: ell és l’alegria, la pau, l’amor, l’esperança, la humilitat, la generositat, la veritat, la compassió, la dolçor i la fe.

- Aquesta mateixa batalla esta passant a dins teu i a cadascun de

nosaltres.

El nen es va quedar pensant en allò que li havia explicat el seu avi.

Passat un temps li pregunta:

- Avi, quin dels dos llops guanyarà?

El vell guerrer mira al seu net fixament i li contesta:

- Guanyarà el llop que tu alimentis”. 

El nostre major obstacle per ser feliços som nosaltres mateixos, si tal com succeeix en el conte dels dos llops, és el llop dolent, és a dir el nostre Ego, aquell que alimentem.

L’objectiu final de l’Autoconeixement és aconseguir la llibertat i la independència emocional, és a dir, que siguem tan amos de la nostra ment que cap circumstància externa ens faci reaccionar malmetent la nostra pau interior.

Per poder arribar a comprendre allò que som i allò que podem arribar a ser, només cal aprendre a relaxar-nos i a escoltar en el profund silenci de la essència del nostre jo interior.