EL NOSTRE EGO
Aprofundint en el que
correspon al primer pilar de la Intel·ligència Emocional que és
l’Autoconeixement, parlem avui de “l’Ego”.
El nostre ego és
l’únic responsable dels nostres mals interiors, per molt que ens esforcem en
buscar culpables fora de nosaltres mateixos.
Patim per què no
acceptem allò que ens passa a la vida i per què el nostre Ego ens fa creure que
podem canviar la realitat externa per adaptar-la als nostres propis desitjos i
necessitats egoistes i egocèntriques.
Per poder avançar
en l’Autoconeixement és important que reconeguem nostres pors i inseguretats
que ens van apareixent al llarg del camí.
Cal controlar els
pensaments i no deixar que siguin ells els que ens controlin a nosaltres. És
per aquest motiu que en l’aprenentatge del nostre Autoconeixement tan important
és l’autoanàlisi, com el reconeixement de les emocions negatives que són
l’origen del nostre patiment.
L’Autoanàlisi consisteix en estudiar-se a un mateix. Adonar-nos d’allò
que fem i com som, és verdaderament enriquidor i transformador. I això no només
suposa quedar-se una estona sòl amb un mateix, sincerar-se amb la veritat
pròpia, tractar no només d’escapar dels automatismes, sinó també, relacionar-se
amb persones que estan en la mateixa recerca. Acceptar allò que et diguin
encara que et faci mal.
Prendre atenció a les nostres emocions negatives que ens
provoquen el patiment i que tenen el seu origen en la frustració de les
passions. Si avui per avui seguim patint, experimentant angoixa, tristesa,
solitud, ansietat, buit, etc., és que la nostra ment segueix contaminada i
malalta.
Per aconseguir
sanar-la és important tenir consciencia de l’estructura mental que hem
desenvolupat des de la infantessa. És a dir: hem d’esbrinar quines són les
creences que governen inconscientment la nostra vida, que són en definitiva la
que ens han portat a forjar la nostra personalitat i a ser víctimes del nostre
Ego.
He de reconèixer
que hi ha cops que el destí, que en aquest cas jo anomenaria “feliç destí”, va
fer que just en el moment precís tingués l’oportunitat de conèixer aquesta
bella faula de la tribu Cherokee que és titula, “Els dos llops” i que diu així:
“El cap d’una tribu Cherokee
li parla al seu net sobre la vida.
Li diu:
- Una gran batalla està
passant dins meu.
- És una lluita terrible.
- És una lluita entre dos
llops.
- Un dels llops és el mal: ell
és la por, la ira, l’enveja, la cobdícia,
l’arrogància, el ressentiment,
la mentida, la supèrbia, la culpa.
- L’altre és el bé: ell és
l’alegria, la pau, l’amor, l’esperança, la humilitat, la generositat, la
veritat, la compassió, la dolçor i la fe.
- Aquesta mateixa batalla esta
passant a dins teu i a cadascun de
nosaltres.
El nen es va quedar pensant en
allò que li havia explicat el seu avi.
Passat un temps li pregunta:
- Avi, quin dels dos llops
guanyarà?
El vell guerrer mira al seu
net fixament i li contesta:
- Guanyarà el llop que tu
alimentis”.
El nostre major
obstacle per ser feliços som nosaltres mateixos, si tal com succeeix en el
conte dels dos llops, és el llop dolent, és a dir el nostre Ego, aquell que
alimentem.
L’objectiu final
de l’Autoconeixement és aconseguir la llibertat i la independència emocional,
és a dir, que siguem tan amos de la nostra ment que cap circumstància externa ens
faci reaccionar malmetent la nostra pau interior.
Per poder arribar a comprendre allò que som i allò que
podem arribar a ser, només cal aprendre a relaxar-nos i a escoltar en el profund
silenci de la essència del nostre jo interior.
